 
|
"CON OSSEQUIO,
CON RISPETTO" K.210
Ària per a tenor
possiblement inclosa a una òpera buffa
representada a Salzburg ("L'Astratto
ovvero il giocatore fortunato", de
Nicola Piccinni, amb text de G.
Petrosellini).
Con ossequio, con
rispetto
Io m'inchino, e mi profondo
A un sapiente sì perfetto,
Che l'egual non v'è nel mondo,
E l'eguale non verrà
(Per l'orgoglio, e l'ignoranza,
Per la gran bestialità). |
Amb deferència,
amb respecte
inclino el cap, i m'agenollo
davant d'un savi tan genial,
que el món no en coneix cap d'igual,
ni el coneixerà mai
(per l'orgull, per la ignorància,
i per la seva gran estupidesa). |
|
|
