| [Recitativo] ANDROMEDA:
Ah, lo previdi!
Povero Prence, con quel ferro istesso,
Che me salvò, ti lacerasti il petto.
(ad Euristeo)
Ma tu sì fiero scempio
Perché non impedir? Come, o crudele,
D'un misero a pietà non ti movesti?
Qual tigre ti nodri? Dove nascesti?
[Aria]
Ah, t'invola agli'occhi
miei,
Alma vile, ingrato cor!
La cagione, oh Dio, tu sei
Del mio barbaro dolor.
Va, crudele! Va, spietato!
Va, tra le fiere ad abitar.
[Recitativo]
Misera! Invan m'adiro,
E nel suo sangue intanto
Nuota già l'idol mio... Con
quell'acciaro,
Ah Perseo, che facesti?
Mi salvasti poc'anzi, or m'uccidesti.
Col sangue, ahi, la bell'alma,
Ecco, già usci dallo squarciato seno.
Me infelice! Si oscura
Il giorno agli occhi miei,
E nel barbaro affanno il cor vien meno.
Ah, non partir, ombra diletta, io voglio
Unirmi a te. Sul grado estremo, intanto
Che m'uccide il dolor, fermati alquanto!
[Cavatina]
Deh, non varcar
quell'onda,
Anima del cor mio.
Di Lete all'altra sponda,
Ombra, compagna anch'io
Voglio venir con te.
|
[Recitatiu] ANDRÒMEDA:
Ah, ja ho vaig preveure!
Pobre príncep, amb la mateixa espasa
que em va salvar, t'has travessat el pit.
(a Euristeu)
Però tu, per què no has impedit
tan salvatge acció? Com, oh cruel,
no has tingut pietat d'un pobre home?
Quina bèstia et va alletar? On vas
néixer?
[Ària]
Ah, fuig de la meva vista,
ànima vil, cor ingrat!
Tu ets, oh Déu, la causa
del meu horrible dolor.
Ves, cruel! Ves, despietat!
Ves a viure entre les bèsties.
[Recitatiu]
Que desgraciada sóc! En
va m'enutjo.
Mentrestant el meu estimat ja està
amarat
de la seva pròpia sang... Amb aquesta
espasa,
ah Perseu, què has fet?
Tu em vas salvar fa poc; ara em mates.
Junt amb la sang, ai, heus aquí la bella
ànima:
ja surt de l'esquarterat pit.
Què infeliç sóc! El dia
s'enfosqueix davant dels meus ulls.
I en aquest amarg moment el cor em
defalleix.
Ah, no pateixis, ombra estimada, jo vull
unir-me a tu. I mentre el dolor no acaba
amb mi,
espera'm una mica per donar junts el pas
final!
[Cavatina]
Ah, no travessis aquelles
aigües,
ànima del meu cor.
A l'altra riba del Leteu,
espectre, com a companya
vull venir amb tu.
|
