Àries i escenes de concert
Portada

Índex principal

Àries i escenes de concert. Índex

Anar al GRUP II / 7:Àries, escenes...





"POPOLI DI TESSAGLIA!"-
"IO NON CHIEDO, ETERNI DEI" K.316/300b
Recitatiu i ària per a soprano sobre un text de l'òpera "Alceste" (I, 2) de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Rainiero de' Calzabigi.
Alcestis, esposa del rei Admet, invoca el poble de Tessàlia tot demanant-li que
l'acompanyi en el dolor que ella sent per la gravetat de la salut del seu espòs.
[Recitativo]

ALCESTE:

Popoli di Tessaglia!
Ah mai non più giusto fu il vostro pianto.
A voi non men che a questi
Innocenti fanciulli Admeto è padre.
Io perdo l'amato sposo,
E voi l'amato re;
La nostra sola speranza,
Il nostro amor c'invola
Questo fato crudel.
Né so chi prima in sì grave sciagura
A compianger m'appigli
Del regno, di me stessa, o de' miei figli.
La pietà degli Dei
Sola ci resta a implorare, a ottener.
Verrò compagna, alle vostre preghiere,
Ai vostri sacrifizi;
Avanti all'ara una misera madre,
Due bambini infelici,
Tutto un popolo in pianto
Presenterò così.
Forse con questo spettacolo funesto,
In cui dolente gli affetti,
I voti suoi dichiara un regno,
Placato alfin sarà del ciel lo sdegno.

[Aria]

Io non chiedo, eterni Dei,
Tutto il ciel per me sereno,
Ma il mio consoli almeno
Qualche raggio di pietà.

Non comprende i mali miei,
Né il terror, che m'empie il petto,
Chi di moglie il affetto,
Chi di madre il cor non ha.

[Recitatiu]

ALCESTIS:

Poble de Tessàlia!
Mai no fou més just el vostre plany.
Per a vosaltres, no menys que per a aquests
innocents infants, Admeto és un pare.
Jo perdo l'estimat espòs,
i vosaltres l'estimat rei;
La nostra única esperança,
el nostre amor, ens és arrabassat
per aquest destí cruel.
No sé pas de qui, davant de tal desgràcia,
m'he de compadir primer:
del regne, de mi mateixa, o dels meus fills.
Només la pietat dels Déus
ens resta per implorar, per aconseguir.
Vindré i m'ajuntaré amb vosaltres, amb les vostres oracions,
amb els vostres sacrificis;
Davant de l'altar, una pobra mare,
dos nens infeliços,
tot un poble en llàgrimes
us mostraré.
Potser mitjançant aquest espectacle de dolor,
en el qual tot un regne apesarat
declara els seus sentiments i els seus desigs,
l'ira del cel es calmarà finalment.

[Ària]

Jo no demano, Déus eterns,
que tot el cel sigui clar per a mi,
però almenys permeteu que em consoli
algun raig de pietat.

Ningú qui no conegui com és l'amor d'una esposa,
ningú qui no tingui el cor d'una mare,
no pot comprendre la meva pena
ni el dolor que omple el meu pit.





Pàgina creada per P.F.B.