| [Recitativo] Misero!
                        O sogno, o son desto?Chiuso è il varco all'uscita.
 Io dunque, o stelle!
 Solo in questo rinchiuso
 Abiato dall'ombre,
 Luogo tacito, e mesto,
 Ove non s'ode
 Nell'orror della notte
 Che de' notturni augelli
 La lamentabil voce,
 I giorni miei
 Dovrò qui terminar?
 Aprite, indegne,
 Questa porta infernale,
 Spietate, aprite, aprite!
 Alcun non m'ode, e solo,
 Ne' cavi sassi ascoso,
 Risponde a' mesti accenti eco pietoso.
 E dovrò qui morir?
 Ah! negli estremi amari sospiri almen
 Potessi, oh Dio!
 Dar al caro ben l'ultimo addio!
 [Aria] Aura, che intorno spiri,Sull'ale a lei che adoro,
 Deh, porta i miei sospiri,
 Di che per essa moro,
 Che più non mi vedrà.
 Ho mille larve intorno,
 Di varie voci il suono;
 Che orribile soggiorno,
 Che nova crudeltà.
 Che barbara sorte,
 Che stato dolente,
 Mi lagno, sospiro,
 Nessuno mi sente,
 Nel grave periglio
 Nessuno non miro,
 Non spero consiglio,
 Non trovo pietà.
 | [Recitatiu] Que
                        desgraciat sóc! Somio, o estic despert?El camí de sortida és tancat.
 Llavors, oh estels!
 sol dins d'aquest cau
 habitat per ombres,
 un lloc silenciós i lúgubre
 on no se sent,
 enmig de l'horror de la nit,
 sinó la trista veu
 dels ocells nocturns,
 hauré d'acabar
 els meus dies?
 Obriu, roïns,
 aquesta porta infernal,
 despietats, obriu, obriu!
 Ningú no em sent, i només,
 amagat dins d'aquestes coves,
 l'eco pietós respon als meus plors.
 Hauré de morir aquí?
 Ah! si almenys pogués, oh Déu,
 enmig d'aquests últims i dolorosos
                        sospirs,
 donar a la meva estimada l'últim adéu!
 [Ària] Oreig, que al meu voltant
                        bufes,porta sobre les ales els meus sospirs
 a aquella a qui estimo;
 digues-li que per ella moro,
 que no em veurà mai més.
 M'envolten milers de fantasmes,
 i el so de moltes veus.
 Quina horrible ratxa!
 Quina nova crueltat!
 Quina sort salvatge!
 Quina penosa situació!
 Em queixo, sospiro,
 i ningú no em sent.
 Davant d'aquest greu perill
 no veig ningú,
 no puc esperar cap consell,
 no trobo pietat.
 |