| [Recitativo] TITANO: Bella mia fiamma, addio;
                        non piacque al cieloDi renderci felici. Ecco reciso,
 Prima d'esser compito,
 Quel purissimo nodo,
 Che strinsero fra lor gli animi nostri
 Con il solo voler.
 Vivi; cedi al destin, cedi al dovere.
 Dalla giurata fede
 La mia morte t'assolve;
 A più degno consorte... oh pene! unita
 Vivi più lieta e più felice vita.
 Ricordati di me; ma non mai turbi
 D'un infelice sposo
 La rara rimembranza il tuo riposo.
 Regina, io vado ad ubbidirti; ah tutto
 Finisca il mio (*)
                        furor col morir mio.
 Cerere, Alfeo, diletta sposa, addio!
 [Aria] (a Proserpina)Resta, oh cara;
                        acerba morte
 Mi separa, oh Dio! da te.
 (a Cerere)
 Prendi cura di sua sorte,
 Consolarla almen procura.
 (ad Alfeo)
 Vado... ahi lasso! addio per sempre...
 Quest'affanno, questo passo
 È terribile per me.
 Ah! Dov'è il tempio, dov'è l'ara?
 (a Cerere)
 Vieni, affretta la vendetta!
 Questa vita così amara
 Più soffribile non è.
 (a Proserpina)
 Oh cara, addio per sempre!
 - - - (*) Più esatto,
                        "il tuo furor", come nel
                        libretto. | [Recitatiu] TITÀ: Bella estimada, adéu. No
                        li va plaure al celde fer-nos feliços. Heus aquí trencat,
 abans de completar-se,
 el sagrat lligam
 que només amb la voluntat
 estrenyia les nostres ànimes.
 Viu; sotmet-te al destí, accepta el teu
                        deure.
 La meva mort t'allibera
 de la fe que em vas prometre;
 unida a un marit més digne... oh dolor!
 viu una vida més alegre i feliç.
 Recorda't de mi, però no permetis
 que la memòria d'un espòs desgraciat
 torbi la teva pau.
 Reina, me'n vaig per obeir-te. Ah! Que
                        tot
 el teu (*)
                        furor s'acabi amb la meva mort.
 Cerere, Alfeu, estimada esposa, adéu!
 [Ària] (a Prosèrpina)Queda't, oh
                        estimada; l'amarga mort
 em separa, oh Déu, de tu.
 (a Cerere)
 Tingues cura de la seva sort;
 intenta almenys consolar-la.
 (a Alfeu)
 Me'n vaig... ai las! Adéu per sempre...
 Aquest turment, aquesta situació
 són terribles per a mi.
 Ah! On és el temple? On és l'altar?
 (a Cerere)
 Vine, apressa la venjança!
 Aquesta vida tan amarga
 no la puc sofrir més temps.
 (a Prosèrpina)
 Oh estimada, adéu per sempre!
 - - - (*) Més exacte, "el
                        teu furor", com en el llibret. |