|
| VIDA |
OBRA
( K/K6 ) |
 |
SOCIETAT,
ART, CIÈNCIA... |
27
de gener (dimarts):
A les vuit del vespre neix a la
Getreidegasse n.9 de Salzburg el setè fill -segon viu- de Leopold
Mozart i Anna Maria Pertl.
Leopold té 36 anys (n. 14.11.1719).
Anna Maria té 35 anys (n. 25.12.1720).
Nannerl té 4 anys (n. 30.07.1751).
Els altres fills de Leopold i Anna Maria foren:
• Johann Joachim Leopold
(18.08.1748 - 02.02.1749).
• Maria Anna Kordula
(18.06.1749 - 24.06.1749).
• Maria Anna Nepomucena Walburgis.
(13.05.1750 - 29.07.1750).
• Maria Anna Walburga Ignatia
(30.07.1751 - 29.10.1829).
• Johann Karl Amadeus
(04.11.1752 - 02.02.1753).
• Maria Crescentia Francisca de Paula
(08.05.1754 - 27.06.1754).
L'edifici de la Getreidegasse (carrer del Blat) n.9 era propietat
del comerciant i amic de la família Johann Lorenz Hagenauer, i
els Mozart hi vivien en el tercer pis des de 1747 (fins a la
tardor de 1773). Leopold i Anna Maria es van casar a la catedral
de Salzburg el 21 de novembre de 1747.
28 de gener: Mozart és batejat a la catedral de
Salzburg amb els noms de Joannes Chrysostomus Wolfgangus
Theophilus. Els dos primers noms indiquen la festivitat del dia
del naixement, Wolfgangus era el nom llatinitzat de l'avi matern
(Wolfgang), i Theophilus el del seu padrí, Joannes Theophilus
Pergmayr. Durant la seva vida, Mozart preferirà la forma llatina
de Theophilus: Amadeus, l'alemanya Gottlieb, o amb més
freqüència Amadé o Amadè.
Leopold, destacat membre de l'orquestra de la Cort arquebisbal
(segon violí des de 1744), publica un mètode per a l'estudi del
violí: «Versuch einer gründlichen Violinschule» (Assaig d'un
mètode avançat de violí).
Aquesta important obra és reeditada els anys 1769, 1770, 1787,
1791 i 1804; traduïda a l'holandès l'any 1766 i al francès
l'any 1770.
Des de 1753, el comte Siegmund Christoph von Schrattenbach és
príncep-arquebisbe de Salzburg.
Entre els anys 1278 i 1803 Salzburg va ser un principat
eclesiàstic autònom integrat en la circumscripció bavaresa del
Sacre Imperi Romano-Germànic.
Salzburg no dependrà del nou Imperi Austríac fins el 1816.
Salzburg tenia aproximadament 10.000 habitants, una cinquena part
dels quals subsistia de pensions assignades per la Cort.
|
. |
1756 |
Inici
de la Guerra dels Set Anys, que enfrontà la Gran Bretanya i
Prússia a França i Àustria i llurs aliats:
• Tractat
de Westminster: aliança entre la Gran Bretanya i Prússia (16 de
gener).
• Tractat
de Versalles: aliança entre França i Àustria (1 de maig).
L'arxiduquessa Maria Teresa I, filla de l'emperador
romano-germànic Carles VI (*), governa Àustria des de 1740 i és
emperadriu romano-germànica des de 1745, any en què va fer
coronar el seu marit, el duc Francesc III de Lorena, com a
emperador, amb el nom de Francesc I.
(*) Es tracta del que fou arxiduc Carles d'Àustria (Carles III de
Catalunya-Aragó entre 1705 i la Pau de Viena del 1725),
pretendent a la successió espanyola en front de Felip d'Anjou.
Frederic II «el Gran» és rei de Prússia des de 1740.
Lluís XV és rei de França des de 1715.
Jordi II és rei de la Gran Bretanya des de 1727.
Ferran VI (tercer fill de Felip V) és rei d'Espanya des de 1746.
Elisabet I, filla de Pere I «el Gran», és tsarina de Rússia
des de 1741.
Benet XIV és Papa des de 1740.
Després de un llarg període de peticions a la corona fou fundada
per a gestionar el comerç amb Amèrica la Reial Companyia de
Comerç de Barcelona.
L'almirall francès La Galissonière ocupa Menorca (que estava en
poder anglès des del Tractat d'Utrecht, 1712).
|
Leopold
Mozart és nomenat Compositor de la Cort de Salzburg.
|
. |
1757
[1]
|
Neix
el futur rei de França, Carles X.
David Hume: «History of England».
Mor Johann Stamitz (Mannheim, 27 de març), violinista, compositor
i fundador de l'Escola de Mannheim durant el govern del príncep
elector del Palatinat-Baviera Carles Teodor.
Mor Domenico Scarlatti (Madrid, 23 de juliol).
Anselm Viola (Torroella de Montgrí, 1738 - Montserrat, 1798)
esdevé monjo de Montserrat. Fou compositor.
|
| . |
. |
1758
[2]
|
Mor
la reina d'Espanya, Bàrbara de Bragança, esposa de Ferran VI.
Mor Benet XIV. Climent XIII, Papa.
Neix Horatio Nelson, almirall anglès.
L'economista François Quesnay publica «Tableau économique»:
El pintor francès François Boucher retrata Mme. de Pompadour.
Denis Diderot: «Père de famille» i «Discours sur la poésie
dramatique».
Fundació de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg.
|
Leopold
compila el «Nannerl Notenbuch» (Llibre de Música de Nannerl)
per a la seva filla Maria Anna «Nannerl». En ell Leopold escriu
música que la filla pot aprendre fàcilment (d'ell mateix, de
Johann Caspar Ferdinand Fischer, de Georg Christoph Wagenseil, de
Johann Joachim Agrell...). A l'etiqueta de la tapa el pare hi va
anotar en francès: «Pour le clavecin. Ce Livre appartient à
Mademoiselle Marie Anne Mozart. 1759».
Nannerl va conservar aquest llibre fins a la seva mort (1829). A
través del seu nebot Franz Xaver Wolfgang va arribar a ser
propietat de Sophie Baroni Cavalcabo, a la mort de la qual (1860)
va passar a mans de la gran duquessa Pawlowna. Aquesta el va cedir
a la Fundació Internacional Mozarteum.
En el seu estat actual, el llibre no està complet, doncs Nannerl
va arrencar diverses pàgines per regalar-les.
El «Nannerl Notenbuch» també va ser llibre d'estudi de
Wolfgang, i on Leopold va transcriure les primeres composicions
del seu fill (vegeu l'any 1761).
|
. |
1759
[3]
|
Mor
el rei Ferran VI d'Espanya, i el succeeix el seu germà Carles III.
Victòria de Rússia i Àustria en front de Prússia a la batalla
de Kunersdorf.
Els jesuïtes són expulsats de Portugal.
Neix Georges Jacques Danton, polític francès.
S'inaugura el British Museum de Londres.
Neix Friedrich Schiller (Marbach, ducat de Württemberg, 10 de
novembre).
Voltaire: «Candide».
Laurence Sterne: «Tristam Shandy».
Mor Georg Friedrich Haendel (Londres, 14 d'abril).
Joseph Haydn, nascut el 1732, esdevé «Kapellmeister» al servei
del compte Karl Joseph Franz Morzin, a Lukavec (actual Rep.
Txeca), i escriu les seves primeres simfonies.
|
Leopold
comença a donar classes de música a Mozart de manera
sistemàtica.
En el «Nannerl Notenbuch», Leopold anota la frase: «Aquests
vuit minuets els ha après el petit Wolfgang als seus quatre
anys».
|
. |
1760
[4]
|
Mor
Jordi II; Jordi III, el seu nét, rei de la Gran Bretanya.
Mor Maria Amàlia de Saxònia, esposa de Carles III i reina
d'Espanya.
Els russos ocupen Berlín.
Denis Diderot: «La Religieuse».
Neix Leandro Fernández de Moratín
Jean-Philippe Rameau: «Les Paladins».
Niccolò Piccinni: «La cecchina ossia la buona figliuola».
Neix Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre).
|
Leopold
anota en el «Nannerl Notenbuch» les primeres composicions de
Mozart: les peces per a teclat KV.—/1a-d).
1 de setembre: Mozart participa com a «salius»
(ballarí) en una representació de «Sigismundus Hungariae Rex»
(amb música del Kapellmeister Johann Ernst Eberlin, text de
Marian Wimmer), a la Universitat de Salzburg.
|
•
KV.—/1a:
Andante en Do major.
• KV.—/1b: Allegro en Do major.
• KV.—/1c: Allegro en Fa major.
• KV.—/1d: Minuet en Fa major.
• KV.1/1e: Minuet en Sol major.
• KV.—/1f:
Minuet en Do major.
|
1761
[5]
|
Tercer
Pacte de Família entre els Borbons d'Espanya i els de França per
la defensa de l'expansionisme anglès, fet que fa entrar Espanya
en la Guerra dels Set Anys.
Mor el novel·lista Samuel Richardson.
Jean-Jacques Rousseau: «Julie ou la nouvelle Héloïse».
Niccolò Jommelli: «L'Olimpiade».
Haydn entra al servei del príncep Pál Antal (Paul Anton)
Esterházy de Galántha, a Eisenstadt.
|
Comencen
les gires amb què Leopold vol donar a conèixer i exhibir les
aptituds dels seus fills a la societat i treure'n el màxim
rendiment possible: econòmic per a ell i pedagògic per als nens.
En general, els ingressos van ser considerables, i els contactes i
interaccions socials i musicals de Mozart un fet cabdal per a la
seva vida.
12 de gener: Mozart i la seva germana,
acompanyats per Leopold, inicien un viatge a Munic. Actuen davant
del príncep elector de Baviera, Maximilià Josep III.
Principis de febrer: Després de
tres setmanes, tornen a Salzburg.
18 de setembre: Tota la família surt de viatge
cap a Viena, amb l'ajut econòmic de Hagenauer. En l'equipatge
Mozart ja duu un violí, fet a la seva mida.
• Passau:
Mozart (ell sol) és rebut pel bisbe de la ciutat, comte Joseph
Maria von Thun-Hohenstein. Coneixen el qui serà el primer
protector, el canonge de Passau, comte Johann Herberstein.
• Linz: diversos concerts.
• Mauthausen.
• Ybbs: Mozart toca l'orgue meravellant els frares franciscans
de l'església.
• Stein bei Krems.
6 d'octubre: Arriben a Viena per la tarda.
Mozart és rebut pels comtes Haberstein, Palffy, Collalto,
Wildschegg... i també pel príncep Rudolf Joseph I von Colloredo
(pare del futur príncep-arquebisbe de Salzburg).
13 d'octubre: Els dos nens actuen davant dels
emperadors Maria Teresa i Francesc I, a Schönbrunn.
A Viena,
Mozart coneix Georg Christoph Wagenseil.
21 d'octubre: segon concert a Schönbrunn, tot i que Mozart
es troba malament.
Finals d'octubre: Mozart contreu una greu
malaltia (escarlatina, o «erythema nodosum» segons les fonts).
31 d'octubre: Data de la dedicatòria per part de Leopold
del que es coneix com a «Llibre de Música de Wolfgang». La
dedicatòria diu: «Al meu fill Wolfgang Amadée en el dia de la
seva sisena onomàstica, del seu pare Leopold Mozart. Salzburg,
31-10-1762». És probable que el llibre sigui una
falsificació, o que dati de l'any 1761, perquè l'octubre de 1762
estaven a Viena.
El «Llibre de Música de Wolfgang» és un recull de 135 obres de
Telemann, Hasse, Hurlebusch i C.Ph.E. Bach entre d'altres,
destinat a l'aprenentatge de la interpretació.
Estada a Pressburg (Bratislava) convidats per un magnat hongarès.
Concert al palau Kinsky de Viena en honor del mariscal de camp
Daun.
30 de desembre: Inicien el retorn a Salzburg.
|
•
KV.2/2:
Minuet en Fa major.
• KV.3/3: Allegro en Si bemoll major.
• KV.4/4: Minuet en Fa major.
• KV.5/5: Minuet en Fa major.
|
1762
[6]
|
Mor
la tsarina Elisabet I de Rússia. Pere III, nebot seu, la succeeix.
Aviat abdica (i pocs dies després és assassinat). El succeeix la seva esposa Caterina II «la Gran».
Neix el futur rei de la Gran Bretanya, Jordi IV.
Neix l'escriptor André Chénier.
Neix el filòsof Johann Gottlieb Fichte.
Jean-Jacques Rousseau: «Du Contrat social» i «Émile».
Oliver Goldsmith: «Chinese Letters».
Mor Paul Anton Esterházy. El nou patró de Haydn és Miklós
József (Nikolaus) Esterházy.
Christoph Willibald Gluck estrena en el Burgtheater de Viena «Orfeo
ed Euridice» (5 d'octubre).
|
5
de gener:
La família Mozart arriba a Salzburg després
del seu viatge a Viena.
Primers mesos de l'any: Mozart es dedica a
l'estudi del violí.
Leopold és nomenat vice-Kapellmeister de la cort arquebisbal de
Salzburg (càrrec amb què culminà la seva brillant trajectòria
professional).
9 de juny: Inici del gran viatge de tres anys i
mig amb tota la família. Van amb cotxe propi i un criat de 19
anys anomenat Sebastian Winter. L'objectiu del viatge és visitar
els dos centres musicals més importants del moment, París i
Londres, així com tots els altres centres importants de la ruta.
•
Wasserburg: Mozart toca l'orgue (dempeus per poder arribar als
pedals), i deixa tothom bocabadat (10 de juny).
• Munic: diversos concert a la cort del príncep elector de
Baviera, Maximilià Josep III (on ja havien estat l'any anterior).
• Augsburg: tres concerts públics (28 i 30 de juny i 4 de
juliol). S'allotgen en l'elegant hostal «Zu den Drei Mohren».
Mozart coneix el seu oncle patern Franz Alois i la seva cosina
Maria Anna Thekla, nascuda el 1758.
Visiten el cèlebre constructor de pianos Johannes Andreas Stein i
li compren un clavicordi.
• Günzburg.
• Ulm (6 de juliol).
• Plochingen.
• Cannstatt.
• Ludwigsburg (9 de juliol): contacte amb el Kapellmeister
Niccolò Jommelli i el violinista Pietro Nardini. El 12 de juliol
continuen el viatge.
• Vaihingen.
• Bruchsal.
• Swetzingen: concert davant de l'elector palatí, Carles Teodor
(18 de juliol).
• Heidelberg: Mozart toca l'orgue de l'església de l'Esperit
Sant.
• Mannheim: bona rebuda per part de l'orquestra i pel
Kapellmeister Ignaz Holzbauer. Mozart toca l'orgue.
• Worms.
• Magúncia: dues actuacions.
• Frankfurt (12 d'agost): cinc concerts, el últim dels quals va
ser el 30 d'agost. Un Goethe de 14 anys en va ser testimoni
d'aquesta visita.
• Magúncia: visites i concerts a Wiesbaden, Biberach i Kostheim.
• Coblença.
• Bonn.
• Colònia.
• Aquisgrà: concert davant de la princesa Amàlia de Prússia.
• Lieja.
• Tirlemont.
• Lovaina.
• Brussel·les (4 d'octubre): estada de sis setmanes fins que
van poder tocar davant del governador general del Països Baixos
austríacs, el príncep Carles Alexandre de Lorena. El 15 de
novembre marxen cap a París.
• Mons (15 de novembre).
18 de novembre: Arriben a París, on s'hi estaran
cinc mesos.
A París, Mozart acabarà les quatre primeres sonates per a violí
i teclat Op. I (KV.6 i 7), dedicades a la princesa Victòria,
segona filla del rei francès, i Op. II (KV.8 i 9), dedicades a la
comtessa de Tessé. Són les primeres obres editades de Mozart
(per Vendôme, l'any 1764).
Són convidats a residir a la casa de l'ambaixador bavarès van
Eyck, cunyat del comte Georg Anton Arco (cambrer major de
l'arquebisbe de Salzburg).
Durant l'estada a París, reben el suport del baró Friedrich
Melchior Grimm, secretari del duc d'Orleans i intelectual proper
als «enciclopedistes» francesos. En la seva «Correspondència
literària» escriu un llarg article lloant els petits Mozart.
24 de desembre: van a Versalles, on s'hi estaran
dues setmanes.
|
•
KV.—/5a:
Allegro en Do major.
• KV.—/5b: Andante en Si bemoll major.
• KV.6/6: Sonata per a clavicèmbal i violí en
Do major.
• KV.7/7: Sonata per a clavicèmbal i violí en
Re major.
• KV.8/8: Sonata per a clavicèmbal i violí en
Si bemoll major.
• KV.9/9: Sonata per a clavicèmbal i violí en
Sol major.
|
1763
[7]
|
Tractat
de París (10 de febrer) signat entre França i la Gran Bretanya,
que posà fi a la Guerra dels Set Anys. Prússia esdevé una gran
potència; França perd Canadà (Nova França), que passa a mans
angleses; Espanya cedeix Florida a la Gran Bretanya; Menorca passa
de sobirania francesa a anglesa.
Neix Josefina Tascher de la Pagerie, futura esposa (1796) de
Napoleó I i emperadriu de França (1804) fins a la seva
separació (1809).
Voltaire: «Traité sur la tolérance».
Mor l'escriptor Antoine-François Prévost.
Neix l'escriptor Jean-Paul Richter.
Neix el compositor Étienne Nicolas Méhul (Givet, Les Ardenes, 22
de juny).
Narcís Casanoves (Sabadell, 1747 - La Vinya Vella, Esparreguera,
1799) esdevé monjo de Montserrat. Fou organista i compositor.
|
1
de gener: Els Mozart assisteixen al «Grand Couvert» a
Versalles, en presència de la família reial: Lluís XV i Maria
Leszczynska, i la resta de la cort.
Durant l'estada a París, Mozart coneixerà importants figures
musicals del moment com Johann Gottfried Eckard, François-Joseph
Gossec, Jean-Louis Duport, Johann Schobert, Leonzi Honauer o
Hermann Friedrich Raupach.
Febrer: Mozart té una afecció de laringe.
Abril: Apareix l'edició de les sonates KV.6 a 9 («Ouvre I
et II, gravées par Mme. Vendôme»).
9 d'abril: Concert amb el cèlebre violinista Gacinies.
El criat Sebastian Winter deixa la família, que ha de llogar un
nou servent.
10 d'abril: Surten de París en direcció a Calais.
Continuen al viatge en direcció a Anglaterra —on s'hi
estaran quinze mesos— creuant el pas de Calais (estret de Dover).
22 d'abril: Arriben a Dover.
23 d'abril: La família arriba a Londres. S'allotgen en el
«White Bear» de Picadilly.
27 d'abril: Són rebuts pels reis Jordi III i Sofia Carlota
(princesa alemanya de Meckblenburg-Stretlitz) en el palau de
Buckingham.
29 de maig: Segon concert a la Cort.
5 de juny: Concert públic amb una recaptació de 100
guinees.
Mozart participa en un concert benèfic en els jardins de Ranelagh
destinat al Lynis Hospital.
Coneixen Johann Christian Bach (el menor dels fills de Johann
Sebastian Bach), qui els dispensarà una gran hospitalitat i
amabilitat. Mozart hi va sentir una gran admiració per ell des
d'un bon principi.
També coneixen l'altre gran compositor del moment, Karl Friedrich
Abel.
8 de juliol: Leopold es posa malalt i es traslladen a
Chelsea, a les afores de la ciutat, fins a finals de setembre.
Juliol: Quadern de Londres, on Leopold escriu «di
Wolfgango Mozart, à Londra 1764». Conté les 43 peces KV.—/15a
a 15ss.
Mozart comença a escriure les seves primeres simfonies
(possiblement completà la nº.1 en Mi bemoll major KV.16).
25 d'octubre: Tercer concert a la Cort.
Novembre: Apareix l'edició de les Sis Sonates per a
clavicèmbal i violí KV.10 a 15, dedicades a la reina Sofia
Carlota.
|
•
KV.10/10: Sonata per a clavicèmbal i violí (o flauta)
en Si bemoll major.
• KV.11/11: Sonata per a clavicèmbal i violí
(o flauta) en Sol major.
• KV.12/12: Sonata per a clavicèmbal i violí (o
flauta) en La major.
• KV.13/13: Sonata per a clavicèmbal i violí
(o flauta) en Fa major.
• KV.14/14: Sonata per a clavicèmbal i violí
(o flauta) en Do major.
• KV.15/15: Sonata per a clavicèmbal i violí (o
flauta) en Si bemoll major.
• KV.—/15a: Allegro en Fa major.
• KV.—/15b: Andantino en Do major.
• KV.—/15c: Minuet en Sol major.
• KV.—/15d: Rondó en Re major.
• KV.—/15e: Contradansa en Sol major.
• KV.—/15f: Minuet en Do major.
• KV.—/15g: Preludi en Do major.
• KV.—/15h: Contradansa en Fa major.
• KV.—/15i: Minuet en La major.
• KV.—/15k: Minuet en La menor.
• KV.—/15l: Contradansa en La major.
• KV.—/15m: Minuet en Fa major.
• KV.—/15n: Andante en Do major.
• KV.—/15o: Andante en Re major.
• KV.—/15p: Tempo di sonata en Sol.
• KV.—/15q: Andante en Si b. major.
• KV.—/15r: Andante en Sol menor.
• KV.—/15s: Rondó en Do major.
• KV.—/15t: Tempo di sonata en Fa.
• KV.—/15u: Siciliana en Re menor.
• KV.—/15v: Finale en Fa major.
• KV.—/15w: Alemanda en Si b. major.
• KV.—/15x: Finale en Fa major.
• KV.—/15y: Minuet en Sol major.
• KV.—/15z: Giga en Do menor.
• KV.—/15aa: Finale en Si b. major.
• KV.—/15bb: Finale en Re major.
• KV.—/15cc: Minuet en Mi b. major.
• KV.—/15dd: Andante en La b. major.
• KV.—/15ee: Minuet en Mi b. major.
• KV.—/15ff: Minuet en La b. major.
• KV.—/15gg: Contradansa en Si b.
• KV.—/15hh: Rondó en Fa major.
• KV.—/15ii: Andante en Si b. major.
• KV.—/15kk: Tempo di sonata en Mi b.
• KV.—/15ll: Finale di sonata en Si b.
• KV.—/15mm: Andante en Mi b. major.
• KV.—/15nn: Minuet en Fa major.
• KV.—/15oo: Minuet en Fa major.
• KV.—/15pp: Minuet en Si b. major.
• KV.—/15qq: Minuet en Mi b. major.
• KV.—/15rr: Minuet en Do major.
• KV.—/15ss: Fuga a 4v. en Do major.
• KV.16/16: Simfonia n.1 en Mi bemoll major.
|
1764
[8]
|
Coronació
de Josep II, fill dels emperadors romano-germànics Francesc I i
Maria Teresa, com a rei dels Romans (Frankfurt, 3 d'abril).
James
Hargreaves inventa la màquina de filar que es coneixerà com a «Spinning
Jenny».
Jean-Baptiste-Siméon Chardin: «Les Prunes».
Voltaire: «Dictionnaire philosophique».
Johann Joachim Winckelmann: «Geschichte der Kunst des Altertums»
Mor el filòsof i escriptor Benito Jerónimo Feijoo.
Mor el violinista i compositor Pietro Antonio Locatelli
(Amsterdam, 30 de març).
Mor Jean-Philippe Rameau (París, 12 de setembre).
Mor el compositor Jean-Marie Leclair (París, 22 d'octubre).
|
Principis
d'any: Simfonia KV.19.
Maig: Sonata
a 4 mans KV.—/19d.
Juny: Visiten el British Museum.
19 de juliol:
Mozart fa donació del manuscrit del motet «God is our Refuge»,
recentment acabat, al British Museum.
24 de juliol: Surten de Londres. Leopold tenia previst de
tornar a Salzburg passant per Milà i Venècia, però són
convidats a L'Haia per la princesa Carolina von Nassau-Weilburg.
Abans d'embarcar a Dover, descansen una setmana a Canterbury, a la
mansió de Sir Horace Mann. Assisteixen a una carrera de cavalls.
1 d'agost: Embarquen a Dover rumb a Calais.
• Lilla.
• Dunkerque: s'hi queden quatre setmanes a causa de sengles
refredats de Mozart i Leopold.
• Gant (4 de setembre): Mozart toca l'orgue a Sant Bernat.
• Anvers: Mozart toca l'orgue a la catedral.
• Moerdijk.
• Rotterdam.
10 de setembre: Arriben a L'Haia.
Rebuda i concert a davant del príncep Guillem V d'Orange i la
seva germana la princesa de Nassau-Weilburg, a qui Mozart
dedicarà l'any següent les sis sonates per a clavicèmbal i
violí KV.26 a 31.
30 de setembre: Concert públic amb orquestra.
Segon concert públic.
Al cap de pocs dies d'arribar a l'Haia, Nannerl cau malalta, amb
una febre molt alta.
21 d'octubre: Nannerl rep l'extremunció a causa de la seva
greu situació.
Després és Mozart qui cau malalt. Hom suposa que en ambdós
casos es tractava de tifus intestinal. Els nens van ser atesos pel
metge personal de la princesa de Nassau-Weilburg, a instàncies
d'ella.
Al desembre, durant la seva recuperació, Mozart escriu la seva
primera obra holandesa: la Simfonia KV.22.
|
•
KV.—/16a: Simfonia
en La menor (Supl. 220; dubtosa).
•
KV.17/—:
Simfonia n.2 en Si bemoll major (apòcrifa).
• KV.18/—: Simfonia n.3 en Mi bemoll major
(apòcrifa).
• KV.19/19: Simfonia n.4 en Re major.
•
KV.—/19a: Simfonia
en Fa major (Supl. 223; descoberta l'any 1981).
• KV.—/19b: Simfonia en Do major (Supl. 222;
perduda).
•
KV.21/19c: Ària per a tenor «Va, dal furor portata».
• KV.—/19d: Sonata per a clavicèmbal a 4
mans en Do major.
• KV.20/20: Motet «God is our Refuge», a 4
veus.
• KV.—/21a: Variacions en La major per a
teclat (Supl. 206; perdudes).
• KV.22/22: Simfonia n.5 en Si bemoll major.
• KV.23/23: Ària per a soprano «Conservati
fedele».
|
1765
[9]
|
Mor a
Innsbruck l'emperador Francesc I. La seva muller, l'arxiduquessa
Maria Teresa conserva el títol d'emperadriu romano-germànica, i
llur fill Josep II, nascut el 1741, es el nou emperador.
John
Harrison inventa el cronòmetre marítim.
James Macpherson: «Works of Ossian».
Jean-Honoré Fragonard pinta «El gronxador».
Mor l'escriptor Edward Young.
Johann Christian Bach i Karl
Friedrich Abel funden a Londres els «Bach-Abel Concerts».
|
22
de gener:
Un cop recuperats els dos germans —encara a L'Haia—
donen el primer d'una llarga sèrie de concerts que es
perllongarà fins a la Quaresma. En aquest concert Mozart
interpreta la simfonia en Si bemoll major KV.22.
Febrer: Visita a Amsterdam i a Anvers.
7 al 12 de març: A l'Haia, celebracions per a la majoria
d'edat de Guilem V d'Orange, la germana del qual, la princesa de
Nassau-Weilburg, encarrega força obres al seu admirat Mozart. El
resultat que ens ha arribat són les obres del KV.24 al KV.32:
dues variacions, la col·lecció de sis sonates Op.4 (KV.25 a 31)
i el «Gallimathias Musicum».
11 de març: Actuació de Mozart en el marc de les
vetllades musicals dedicades al príncep.
Abril: Camí de París visiten Utrecht, Rotterdam i Malines.
8
de maig: Arriben a Brussel·les.
9 de maig: Passen per Valenciennes i Cambrai.
10 de maig: Tornen a París.
28 de maig: Tornen a visitar Versalles, on s'hi estan fins
a l'1 de juny.
Participen en les recepcions del príncep Conti; una d'aquestes
vetllades, amb Mozart assegut al piano, és immortalitzada pel
pintor Ollivier en el cèlebre «Thé à l'anglaise».
9 de juliol: Abandonen París,
12 de juliol: Arriben a Dijon, on visiten el príncep de
Condé.
26 de juliol: Arriben a Lió, on s'hi estaran quatre
setmanes.
13 d'agost: Mozart toca en el «Grand Concert» dedicat a
la memòria de Rameau, a la «Place des Cordeliers» de Lió.
20 d'agost: Arriben a Ginebra, on s'hi estaran tres
setmanes.
En una carta, Voltaire, que llavors vivia prop de Ginebra, fa
referència a l'estada dels Mozart per terres Suïsses: «... jo
estava molt malalt quan aquell fenomen va brillar en l'obscur
horitzó de la ciutat» (Ginebra estava vivint aquells dies un
encès enfrontament entre la noblesa governant i la burgesia).
Setembre: Estada de cinc dies a Lausana, a instàncies
pel príncep Ludwig von Württemberg.
17 i 18 de setembre: Concerts públics a Lausana.
28 de setembre: Després de passar vuit dies a Berna,
arriben a Zuric.
3 d'octubre: Visita a casa del físic Johannes Gessner i
del poeta Salomon Gessner.
7 i 8 d'octubre: Concerts públic del nens, per invitació
del Col·legi de Música de Zuric.
Estada a Winterthur i a Schaffhausen.
17 d'octubre: A Donaueschingen (prop d'on neix el Danubi)
són rebuts pel príncep Joseph Wenzel von Fürstenberg. A palau
es retroben amb l'antic servent Sebastian Winter.
Novembre: Després de passar per Ulm i Dillingen, i
d'estar uns dies a Augsburg, gairebé tot el més estan a Munic.
9 de novembre: Els nens
tornen a tocar pel príncep elector Maximilià Josep III.
12 de novembre: Mozart cau malalt de reumatisme.
29 de novembre: Després de tres anys i mig de viatge (des
del 9 de juny de 1763), la família Mozart torna a Salzburg.
Desembre: Leopold prossegueix amb la instrucció i
educació del seu fill, incloent nocions de llengües estrangeres com l'italià, el francès i
l'anglès, també llatí, Història, Matemàtiques, Geografia,
Literatura i cultura musical. No consta que Mozart hagués anat
mai a l'escola: de tota la seva educació se'n va encarregar
Leopold.
Mozart
acaba l'ofertori KV.34, començat a Seeon (Baviera).
|
•
KV.24/24:
Vuit variacions en Sol major per a teclat,
sobre la cançó holandesa «Laat ons juichen, Batavieren!».
• KV.25/25: Set variacions en Re major per a
teclat, sobre l'himne holandès «Willelm van Nassau».
• KV.26/26: Sonata per a teclat i violí en Mi
bemoll major.
•
KV.27/27: Sonata per a teclat i violí en Sol major.
•
KV.28/28: Sonata per a teclat i violí en Do major.
•
KV.29/29: Sonata per a teclat i violí en Re major.
•
KV.30/30: Sonata per a teclat i violí en Fa major.
•
KV.31/31: Sonata per a teclat i violí en Si bemoll
major.
• KV.32/32: Gallimathias Musicum - Quodlibet.
• KV.—/32a: «Das Dritte Skizzenbuch»,
Tercer llibre de capricis per a teclat (perdut).
• KV.33/33: Kyrie en Fa major.
• KV.—/33a: Peça per a flauta sola
(perduda).
• KV.—/33b: Peça per a violoncel sol
(perduda).
• KV.—/33c: Stabat Mater a 4 veus (perdut).
• KV.—/33d: Sonata per a teclat en Sol major
(Supl.199; perduda).
• KV.—/33e: Sonata per a teclat en Si bemoll
major (Supl.200; perduda).
• KV.—/33f: Sonata per a teclat en Do major
(Supl.201; perduda).
• KV.—/33g: Sonata per a teclat en Fa major
(Supl.202; perduda).
• KV.—/33h: Peça per a corn de caça
(perduda).
• KV.36/33i: Recitatiu i ària per a tenor
«Or che il dovere... Tali e contanto sono».
• KV.—/33B: Peça en Fa major per a teclat.
• KV.34/34: Ofertori «Scande coeli limina».
|
1766
[10]
|
Motí
de Squillace a
Madrid. Carles III d'Espanya s'ha de refugiar a
Aranjuez. El comte d'Aranda, amic i corresponsal de Voltaire, es
anomenat president del consell de Castella.
A la mort del duc Estanislau Leszczynski, França incorpora la
Lorena al seu territori.
S'edita una de les fites més importants del Dret austríac, el «Codex
Theresianus».
Henry Cavendish, a «Factitious Airs», estableix la diferència entre el diòxid de carboni i
l'hidrogen.
Johann Daniel Titius descobreix la relació que hi ha entre les distàncies dels diferents planetes al Sol.
El 1772 es formula la llei de Titius-Bode.
Neix l'escriptora Germaine de Staël.
Oliver Goldsmith: «The Vicar of Wakefield».
Christoph Martin Wieland: «Geschichte des Agathon».
Gotthold Ephraim Lessing: «Laokoon oder Über die Grenzen der Malerei und
Poesie».
Neix l'economista i demògraf Thomas Robert Malthus.
El compositor Johann Adam Hiller escriu el seu primer singspiel.
Franz Joseph Haydn esdevé «Kapellmeister» del príncep Nikolaus
Esterházy.
|
Durant
aquest breu període entre viatges, una de les matèries que
Leopold es va dedicar a ensenyar al seu fill va ser el contrapunt,
utilitzant la traducció alemanya feta per Mizler el 1742 de la
versió llatina editada a Viena el 1725 del tractat «Gradus ad
Parnassum» de Johann Joseph Fux. El petit Mozart anomena d'una
forma divertida i «jeràrquica» les tres veus dels exercicis: el
duc Baix, el marquès Tenor i el senyor Alt.
12 de març: Estrena de la primera part de l'oratori «Die Schuldigkeit
des ersten Gebots»; l'arquebisbe la va encarregar a Mozart mentre
que la segona va ser encomanada a Michael Haydn (estrenada el 19
de març) i la tercera a Anton Cajetan Adlgasser (estrenada el 26
de març).
Abril - juliol: Quatre concerts per a piano, que són
re-elaboracions de moviments de sonates per a piano d'altres
compositors (Raupach, Honauer, Schobert, Eckard i C.Ph.E. Bach).
13 de maig: Estrena de «Apollo et Hyacinthus» a la
Universitat.
11 de
setembre: Inici d'un nou viatge a Viena, l'últim que faran
els quatre membres de la família junts. L'arxiduquessa
Maria Josefa, germana de l'emperador Josep II, anava a casar-se
amb el rei de Nàpols, Ferran IV de Borbó (fill de Carles III
d'Espanya), i Leopold va pensar que era una bona oportunitat per
mostrar novament en públic els seus fills. També pensava en
presentar-los davant del nou emperador.
12 de
setembre: Passant per Lambach, són convidats pel monjos a
esmorzar.
13 de
setembre: Arriben a Linz. Després visiten l'abadia de Melk
on Mozart toca l'orgue.
15 de
setembre: Arriben a Viena.
Un cop a Viena, contràriament al que esperaven, no van rebre cap invitació de la
Cort. Les circumstàncies els hi van ser adverses: als pocs dies d'arribar, es va declarar a Viena una epidèmia de
verola.
Als pocs dies d'arribar, la família assisteix al Burgtheater a
una representació de «Partenope», la nova òpera (estrenada el
dia 9 de setembre) de Johann Adolf Hasse.
15 d'octubre:
Víctima de la verola mor la mateixa arxiduquessa Maria
Josefa (tenia 16 anys) pocs dies abans de la boda.
El fill del propietari de l'hostal on s'allotjaven els Mozart
també va contraure la verola i hom suposa que va ser aquest qui
va contagiar al petit Wolfgang.
23 d'octubre: La família decideix fugir de Vieva cap a
Olmütz, passant
primer per Brno.
Però la fugida va ser en va, doncs Mozart, un cop ja havien
arribat a Olmütz també va ser víctima de la malaltia.
26 d'octubre: Mozart ja ha contret la verola.
28 d'octubre: Mozart entra en una fase de forts dolors,
febre i deliri, que va moure Leopold a demanar ajut al comte
Leopold Anton von Podstatzki, qui va permetre el trasllat del nen al seu
palau. Durant nou dies Mozart va perdre la visió per culpa de les
crostes que tenia en els ulls. Rep les atencions del doctor Joseph
Wolff, un francmaçó per a la filla del qual Mozart escriurà
l'any següent la cançó «An die Freude» KV.53/47e, com a
agraïment pels seus serveis.
10 de novembre: Mozart es comença a recuperar. És
precisament el mes de novembre quan Nannerl també va contraure la
malaltia.
23 de desembre: Amb la recuperació definitiva de Mozart i
de la seva germana, la família va tornar a Brno on van
ser rebuts i hostatjats pel comte Franz Anton Schrattenbach, germà de
l'arquebisbe de Salzburg.
Nota: a finals del segle XVIII, 400.000 persones morien cada
any a Europa pels efectes de la verola. Una tercera part dels que
hi sobrevivien quedaven cecs. Els efectes a fora d'Europa van ser
molt més devastadors. No va ser fins els primers anys del segle
XIX que va aparèixer una vacuna. L'any 1979 l'O.M.S. anuncià
l'eradicació a tot el món.
|
•
KV.35/35:
Primera part de l'oratori «Die Schuldigkeit
des ersten Gebots».
• KV.42/35a: «Grabmusik», cantata de
Quaresma.
• KV.37/37: Concert per a piano n.1 en Fa
major.
• KV.38/38: «Apollo et Hyacinthus»,
comèdia llatina.
• KV.39/39: Concert per a piano n.2 en Si
bemoll major.
• KV.40/40: Concert per a piano n.3 en Re
major.
• KV.41/41: Concert per a piano n.4 en Sol
major.
• KV.—/41a: 6 Divertiments (perduts).
• KV.—/41b: Peces per a instrument de vent
(perdudes).
• KV.—/41c: Marxa (perduda).
• KV.—/41d: Minuets (perduts).
• KV.—/41e: Fuga per a piano (perduda).
• KV.—/41f: Fuga a 4 veus (perduda).
• KV.—/41g: Música nocturna (perduda).
• KV.67/41h: Sonata d'església en Mi bemoll major.
• KV.68/41i: Sonata d'església en Si bemoll
major.
• KV.69/41k: Sonata d'església en Re major.
• KV.76/42a: Simfonia n.43 en Fa major.
• KV.43/43: Simfonia n.6 en Fa major.
• KV.—/43a: Duet per a dues sopranos «Ach,
was müssen wir erfahren?»
|
1767
[11]
|
Expulsió dels jesuïtes
d'Espanya, regnant Carles III (Decret de 20 de març).
Jean-Jacques Rousseau: «Dictionnaire de musique».
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais: «Eugénie».
Neix el poeta August Wilhelm von Schlegel.
Neix el polític i filòleg Karl Wilhelm
Humboldt.
Mor Georg Philipp Telemann (Hamburg, 25 de
juny). El succeeix en el càrrec de director de música de les
esglésies de la ciutat el seu fillol Carl Philipp Emanuel Bach.
François-André Philidor: «Ernelinde, princesse de Norvège».
Christoph Willibald Gluck estrena en el Burgtheater de Viena «Alceste» (26 de desembre).
|
10
de gener:
Marxen de Brno, novament en direcció a Viena.
L'ambient que troben a la ciutat és, en general (i segons el
freqüent i amarg testimoni de Leopold), hostil: el nobles ja no
veuen Mozart com aquell miracle que van descobrir a finals de
1762... aquell sorprenent nen de 6 anys. A més, molts músics
professionals comencen a veure una possible amenaça davant del
petit artista.
19 de gener: Als pocs dies d'arribar, són cridats per
l'emperadriu Maria Teresa, que vol veure els nens.
Principis de febrer: Leopold concep el projecte d'una
òpera per al seu fill. Així mateix, sembla que el propi
emperador també estava interessat a encarregar una òpera al
petit Mozart i es va signar un contracte per 100 ducats. Leopold
contacta amb Marco Coltellini, un llibretista florentí arribat el
1758 a Viena, perquè prepari el text de la que serà la primera
òpera de Mozart: «La finta semplice» (sobre una obra de Carlo
Goldoni).
24 de març: Concert per a l'ambaixador rus, el príncep
Dmitri Galitsin.
Abril: Mozart comença a treballar en la seva òpera.
Juliol: Mozart acaba «La finta semplice».
Els preparatius de l'òpera es retarden un cop darrera un altre
per culpa de les falses promeses i mala disposició de Giuseppe
Affligio, l'empresari del teatre de la cort (que havia estat
arrendat per motius de dol i econòmics!). Leopold també hi veu
intrigues i conspiracions d'altres músics... fins i tot arriba a
sospitar del propi Gluck.
21 de setembre: Audiència de Leopold amb l'emperador amb
l'objectiu de manifestar-li els problemes que està tenint la
preparació de l'òpera i per queixar-se d'Affligio. Josep II li
promet «justícia».
«La finta semplice» no es va arribar a representar a Viena.
Setembre o
Octubre: Invitació i estrena del «singspiel» en 1 acte
«Bastien und Bastienne», en privat, a casa del doctor Franz
Anton Mesmer (inventor del magnetisme terapèutic, animal, o
mesmerisme).
7 de desembre: Cerimònia de consagració de la «Waisenhauskirche»
(l'església de l'Orfenat): el propi Mozart dirigeix davant de
tota la cort la seva Missa solemne en Do menor KV.139/47a i altres
obres entre les que cal assenyalar un ofertori i un concert per a
trompeta que s'han perdut.
Finals de desembre: La família marxa de Viena amb destí a
Salzburg.
31 de
desembre:
Parada en el monestir de Lambach, on Leopold i
Mozart van fer obsequi als monjos de sengles simfonies en Sol
major com a agraïment a la seva hospitalitat.
|
•
KV.45/45:
Simfonia n.7 en Re major.
• KV.—/45a: Simfonia en Sol major «Lambach»
o «Alte Lambacher» (Supl.221).
• KV.—/45b: Simfonia n.55 en Si bemoll
major (Supl.214).
• KV.51/46a: «La finta semplice», òpera bufa en
tres actes.
•
KV.50/46b: «Bastien und Bastienne», singspiel en un
acte.
• KV.52/46c: «Daphne, deine Rosenwangen»,
lied. Transcripció feta per Leopold, amb una nova lletra d'un
autor desconegut, de l'ària «Meiner liebsten schöne Wangen» de
l'òpera «Bastien und Bastienne».
• KV./46d: Sonata per a violí i baix
(violoncel), o teclat en Do major (dubtosa).
• KV./46e: Sonata per a violí i baix
(violoncel), o teclat en Fa major (dubtosa).
• KV.47/47: Ofertori «Veni Sancte
Spiritus».
• KV.139/47a: Missa solemnis en Do menor «Waisenhausmesse».
• KV.—/47b: Ofertori
(es tracta de l'ofertori KV.117/66a).
• KV.117/66a:
Ofertori pro omni tempore «Benedictus sit Deus».
• KV.—/47c: Concert per a trompeta
(perdut).
•
KV.49/47d: Missa brevis n.1 en Sol major.
• KV.53/47e: «An die Freude», lied.
•
KV.48/48: Simfonia n.8 en Re major.
|
1768
[12]
|
França incorpora
Còrsega als seus dominis.
Comença la guerra russo-turca.
Laurence Sterne: «A Sentimental Journey through France and Italy».
Neix François-René de Chateaubriand.
Mor assasinat l'arqueòleg i historiador Johann Joachim
Winckelmann.
El navegant James Cook inicia la seva primera expedició a bord de
l'«Endevour».
El violoncelista i compositor Luigi Boccherini es trasllada a
Madrid i entra al servei de l'infant Lluís de Borbó.
|
5
de gener:
La família arriba a Salzburg, després de setze
mesos de viatge.
1 de maig: Representació (estrena) de l'òpera «La finta
semplice» en el teatre del palau arquebisbal davant del
príncep-arquebisbe Siegmund von Schrattenbach. Després de
l'estrena fallida a Viena, el màxim governant de Salzburg va
expressar el seu desig que l'obra s'estrenés amb motiu de la seva
onomàstica. L'esposa de Michael Haydn (germà de Franz Joseph i
músic de la cort de Salzburg), Maria Magdalena Lipp, va
interpretar el paper de Rosina.
(La data de l'1 de maig és dubtosa ja que aquell dia
Schrattenbach no estava a la ciutat; si no va ser el dia 1, deuria
ser un dia molt proper).
15 d'octubre: A l'església de Sant Pere, interpretació
de la Missa en Do major KV.66, escrita amb ocasió de la primera
missa com a «pater Dominicus» del seu amic, veí i fill del
propietari de la casa on vivien, Cajetan Rupert Hagenauer.
27 d'octubre: Mozart és designat, a títol honorífic,
«Konzertmeister» de l'orquestra de la cort de Salzburg.
13 de desembre: Inici d'un viatge per terres italianes,
només amb el seu pare.
19 de desembre:
Deixen Innsbruck, on Mozart ha donat un concert privat.
22 de desembre: Estan a Bolzano.
24 de desembre: Arriben a Rovereto, on Mozart dóna un concert privat i
toca l'orgue de Sant
Marc.
27 de desembre: Arriben a Verona.
|
•
KV.65/61a:
Missa brevis n.2 en Re menor.
• KV.—/61b:
7 minuets per a trio de corda (2 violins i baix).
• KV.70/61c:
Recitatiu i ària (licenza) per a soprano «A Berenice e Vologeso
sposi... Sol nascente in questo giorno»).
• KV.—/61g:
2 minuets per a orquestra.
• KV.62/62:
Cassació (Marxa per a KV.100/62a) en Re major.
• KV.100/62a:
Serenata n.1 en Re major.
• KV.63/63:
Cassació n.1 en Sol major.
• KV.99/63a:
Cassació n.2 en Si bemoll major.
• KV.64/64:
Minuet per a orquestra en Re major (dubtós, possiblement de
Leopold).
• KV.66/66:
Missa n.3 «Dominicus» en Do major.
• KV.141/66b:
Te Deum en Do major.
• KV.—/66c:
Simfonia en Re major (Supl.215; perduda).
• KV.—/66d:
Simfonia en Si bemoll major (Supl.217; perduda).
• KV.—/66e:
Simfonia en Si bemoll major (Supl.218; perduda).
|
1769
[13]
|
Neix a Ajaccio
(illa de Còrsega, ja sota domini francès) Napoleó Bonaparte.
Mor Climent XIII. Després de tres mesos de conclave i disputes
entre pro i anti-jesuïtes, és escollit el candidat d'aquests
últims, Climent XIV.
Guerra russo-turca: Rússia ocupa Moldàvia i Bucarest.
James Watt patenta la màquina de vapor.
Pierre-Alexandre Monsigny: «Le déserteur».
Denis Diderot: «Le Rêve de d'Alembert».
Gaspar Melchor de Jovellanos: «Pelayo».
Jacques-Louis David pinta el
retrat de Madamme Buron.
André-Erneste-Modeste
Grétry: òperes «Lucile» i « Le tableau
parlant».
|
3 de
gener:
A Verona, la noblesa organitza un concert per
escoltar al jove Mozart.
Mozart toca a Sant Tomàs i a l'Acadèmia Filharmònica.
El recaptador d'impostos Pietro Lugiati demana al pintor Saverio
dalla Rosa que faci un retrat de Mozart.
Leopold i el seu fill van a una representació de l'òpera «Ruggero»
de Pietro Alessandro Guglielmi.
9 de gener: Apareix un llarg article a la «Gazzetta
di Verona» per acomiadar els Mozart de la ciutat. Aquí és on
apareix per primer cop el nom d'Amadeus, traducció de l'alemany
Gottlieb.
10 de gener: Marxen de Verona i arriben a Màntua.
Una hora després de l'arribada van a l'òpera on s'hi representa
«Demetrio» de Johann Adolf Hasse.
A Màntua, Mozart torna a patir una lleu malaltia. Toca davant del
comte Arco, cosí del cambrer major de l'arquebisbe de Salzburg,
qui li aconsegueix uns quants concerts privats
16 de gener: Mozart dóna un concert a l'Acadèmia
Filharmònica.
Deixen Màntua i, de camí a Milà, paren a Cremona per veure «Tito
Vespasiano» («La Clemenza di Tito») de Hasse.
23 de gener: Arriben a Milà on rebran el suport del comte Karl Joseph von Firmian, governador general
austríac de la
Llombardia i nebot d'un antic arquebisbe de Salzburg (1727-44),
Leopold Anton von Firmian. Firmian pagarà força bé tots els
serveis de Mozart i li encarregarà una òpera. Com a demostració
de la seva capacitat per a tal empresa, Mozart escriu les àries
KV(6).73b, c, d i e, que presentarà en el concert del dia 12 de
març.
Assisteixen
a l'assaig general de l'òpera «Cesare in Egitto» de Nicola
Piccini.
7 de febrer: Sopar i concert amb el comte Firmian. Coneixen a
Giovanni Battista Sammartini, organista a Milà i professor de Gluck
entre 1737 i 1741. Durant la vetllada, Firmian regala als Mozart l'obra completa de
Pietro Metastasio.
Segon concert a casa del comte Firmian. Hi són presents el duc i la princesa de Màntua.
23 de febrer: Concert públic de Mozart.
12 de març: Tercer concert a casa del comte
Firmian.
14 de març: Surten de Milà cap a Parma.
15 de març: Passen per Lodi on Mozart acaba el seu primer quartet per a corda
(K.80/73f en Sol major).
19 de març: Arriben a Parma. Són convidats a sopar amb la famosa cantant Lucrezia Agujari anomenada
«La Bastardella».
24 de març: Arriben a Bolonya.
A Bolonya, Mozart coneixerà l'eminent pare Giovanni Battista Martinini
(1706-1784); frare franciscà, matemàtic, historiador de la música,
compositor i un excepcional teòric del contrapunt. El van visitar
dues vegades.
26 de març: Academia a casa del mariscal de camp,
comte Gian Luca Pallavicini.
Són convidats pel cèlebre castrat Farinelli (Carlo Broschi), que
llavors ja tenia 65 anys i vivia retirat.
Deixen Bolonya viatgen cap a Florència.
2 d'abril: Els Mozart es presenten a la cort
florentina, són rebuts pel príncep Leopold, gran duc de la Toscana, i el fill té
un gran èxit.
Mozart es retroba i toca amb el violinista Pietro Nardini (s'havien
conegut el 1763) i coneix el seu alumne Thomas Linley, de la mateixa edat que Mozart, i
amb qui establirà una estreta amistat. També tornen a trobar el castrat Giovanni Manzuoli, que havia estat professor de cant de Mozart a Londres.
7 d'abril: Deixen Florència i viatgen en direcció a Roma. Passen per Siena, Orvieto i Viterbo.
11 d'abril: Arriben a Roma el dimecres de la Setmana
Santa. Només arribar van a Sant
Pere i es presenten davant del cardenal Lazzaro Opizio Pallavicino. A la capella Sixtina escolten el Miserere de Gregorio Allegri (1582-1652).
Obra coral a 9 veus sobre el Salm 50, escrita cap al 1638, considerada de tant valor que els músics de la Capella tenien prohibit sota pena d'excomunió treure-hi les partitures. Mozart transcriu tot el Miserere després d'haver-lo escoltat només dues vegades.
Concerts als palaus dels Barberini i dels Chighi.
8 de maig: Deixen Roma en direcció a Nàpols,
viatjant amb uns frares agustins.
15 de maig: Arriben a Nàpols.
Concert al palau del comte Kaunitz-Rietberg.
A la cort es troben
l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, esposa del rei de
Nàpols Ferran IV de Borbó i germana de la difunta Maria Josefa
amb qui el rei s'havia de casar el 1767 (el 1768, un any després
de morir la seva primera promesa, el rei Ferran es va casar amb la
germana d'aquesta).
28 de maig: Lady Hamilton, muller de l'ambaixador de
la Gran Bretanya (William Hamilton) i excel·lent pianista, organitza un concert per a Mozart.
Uns comissionats del teatre San Carlo proposen a Mozart que escrigui una òpera però no pot acceptar, perquè
ja s'ha compromès a escriure'n una per a Milà.
Assisteixen a l'assaig general de l'òpera «Armida Abbandonata» de
Nicolo Jomelli.
Visiten Pompeia, el Vesubi...
25 de juny: Reben una notificació urgent des de Roma
perquè allà els espera un homenatge, i marxen sobtadament de
Nàpols.
5 de juliol: En el palau del Quirinale, el cardenal
i Secretari d'Estat vaticà Lazzaro Opizio Pallavicino atorga a Wolfgang la
distinció de Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or (insígnia que
llueix en el quadre de 1777 que regalarà al pare Martini).
La «Croce della Speron d'Oro» és una condecoració papal
instituida el 1559 i, en els seus orígens, era de caràcter
militar ja que convertia el seu titular en «Curatae militias
aurea» (cavaller de la milícia àurea). Existien dos tipus: la
vaticana i la lateranense; la primera era superior i l'atorgava el
Papa, com a Mozart, el primer músic després d'Orlando di Lasso a
qui era concedit tal honor. La classe lateranense podia guanyar-se
i la tenien, per exemple, Gluck, Dittersdorf, Noverre i,
posteriorment, Paganini.
8 de juliol: Amb motiu de la condecoració de Wolfgang, els
Mozart són rebuts en audiència pel Papa Climent XIV.
10 de juliol: Deixen Roma. Passen per Pesaro, Rimini, Forli i Imola.
20 de juliol: Arriben novament a Bolonya, la ciutat del pare Martini. Són allotjats pel comte
Gian Luca Pallavicini.
Mozart rep el llibret per a l'òpera de Milà: «Mitridate, Rè di Ponto» de
Vittorio Amadeo Cigna-Santi.
Durant tota l'estada a Bolonya es troben cada dia amb el pare Martini i gairebé cada dia proposa al jove Mozart un tema de fuga
per a desenvolupar i corregeix els pocs errors que hi troba. És la millor escola de contrapunt per a Mozart.
29 de setembre: Comença a composar «Mitridate, Rè di
Ponto», i ho fa pels recitatius. Les àries les deixa per a Milà perquè s'han de fer "a mida" segons els cantants.
Leopold regala al pare Martini un exemplar de la seva «Escola de violí» i el
pare Martini regala als Mozart dos volums de la seva «Història de la música».
El pare Martini també presenta l'antífona «Quaerite primum regnum Dei»
KV.86/73v a la prestigiosa
Acadèmia Filharmònica de Bolonya perquè Mozart hi sigui admès
(tot i que només s'hi podia accedir a partir dels 20 anys, i
Mozart en tenia 14).
9 d'octubre: Mozart és admès a l'Acadèmia Filharmònica de
Bolonya després de superar amb èxit la prova d'ingrés.
13 d'octubre: Surten de Bolonya.
18 d'octubre: Arriben a Milà. Mozart es dedica completament a la nova òpera.
1 de desembre: Mozart espera al «primo uomo» (cantant que ha d'interpretar el
paper protagonista de Mitridate), que encara no ha arribat a Milà, per escriure-li les àries.
12 de desembre: Comencen els assaigs de «Mitridate». Mozart ja té tots els cantants disponibles i
tots els músics, que són els més importants de Milà. Entre ells hi ha
Sammartini.
26 de desembre: S'estrena «Mitridate, Rè di Ponto» al
«Teatro Regio Ducale» de Milà.
29 de desembre: Leopold informa a Salzburg, a la seva
muller i filla, de l'èxit de la representació: «Tothom cridava:
Evviva il maestrino!».
Seguiren vint representacions més de l'òpera en el mateix teatre.
Estant encara a Milà, li arriba a Mozart el nomenament com a
director d'orquestra per part de l'Acadèmia Filharmònica de
Verona.
|
•
KV.71/71:
Ària per a tenor «Ah, più tremar non voglio»
(fragment).
• KV.—/72a:
Allegro per a teclat en Sol major (fragment). Es tracta de la
peça que apareix en el retrat de Saverio dalla Rosa
• KV.—/73:
Simfonia n.9 en Do major.
• KV.—/73A:
Ària per a soprano«Misero tu non sei» (Supl.2; perduda).
• KV.143/73a:
Motet per a soprano «Ergo interest».
• KV.78/73b:
Ària per a soprano «Per pietà, bell'idol mio».
• KV.88/73c:
Ària per a soprano «Fra cento affanni».
• KV.79/73d:
Recitatiu i ària per a soprano «O temerario Arbace... Per quel
paterno amplesso».
• KV.77/73e:
Recitatiu i ària per a soprano «Misero me!... Misero pargoletto».
• KV.80/73f:
Quartet de corda n.1 en Sol major.
• KV.123/73g:
Contradansa en Si bemoll major.
• KV.94/73h:
Minuet en Re major per a teclat.
• KV.89a1/73i:
Cànon a 4 «Varia instrumentalia» en La major.
• KV.89/73k:
Kyrie a 5 veus en Sol major (amb diversos cànons).
• KV.81/73l:
Simfonia n.44 en Re major.
• KV.97/73m:
Simfonia n.47 en Re major.
• KV.95/73n:
Simfonia n.45 en Re major.
• KV.82/73o:
Ària per a soprano «Se ardire e speranza».
• KV.83/73p:
Ària per a soprano «Se tutti i mali miei».
• KV.84/73q:
Simfonia n.11 en Re major.
• KV.89a2/73r:
4 cànons enigmàtics: «Delle tre una sola sia la serie» a 3, «Tre volte a tre voci
cantate» a 9, «Alla dodicesima ora; canta senza fermati» a 3, i
«Tre volte a viva voce invochiamo» a 6.
• KV.85/73s:
Miserere en La menor.
• KV.122/73t:
Minuet per a orquestra en Mi bemoll major.
• KV.44/73u:
Antífona «Cibavit eos in adipe» en La menor.
• KV.86/73v:
Antífona «Quaerite primum regnum Dei» en Re menor.
• KV.—/73w:
Fuga en Re major per a teclat (fragment).
• KV.—/73x:
14 estudis canònics o cànons intervàlics (fragments dubtosos).
• KV.74/74:
Simfonia n.10 en Sol major.
• KV.87/74a:
Mitridate, rè di Ponto», òpera en 3 actes.
• KV.—/74g:
Simfonia n.54 en Si bemoll major (Supl.216; l'última
catalogació la situa al Supl.C 11.03; dubtosa).
|
1770
[14]
|
James Cook explora les costes de Nova
Zelanda i d'Austràlia. Pren possessió,
en nom de Jordi III, de la costa est d'Austràlia, anomenant-la Nova
Gal·les del Sud.
A l'Índia acaba la rivalitat colonial entre França i la Gran Bretanya;
la dominació d'aquesta última ja abasta pràcticament tot el país.
Durant la guerra russo-turca, el príncep rus Orloff fracassa en
l'intent de crear un principat a Grècia. Grècia va estar sota el
domini otomà entre 1459 i 1830).
A Amèrica del Nord s'inicien les migracions cap a l'oest.
«Boston massacre» (les forces britàniques assassinen cinc
bostonians) que desencadenà els primers moviments
revolucionaris a la capital de Massachusetts en contra de la Gran
Bretanya.
Ben aviat el sentiment independentista de les colònies nord-americanes
s'expandirà i esdevindrà un fet imparable.
Matrimoni entre la princesa Maria Antonieta d'Austria (filla dels
emperadors) i el delfí de França Lluís, futur Lluís XVI (entre 1774
i 1793). Maria Antonieta, a qui Mozart va conèixer el 1762, fou
guillotinada el 16 d'octubre de 1793 a l'edat de 38 ays. El rei l'havia
precedit el 21 de gener.
A Berlin es funda la «Grosse Landesloge der Freimaurer von Deutschland»
(Gran Lògia Nacional dels Francmaçons d'Alemanya).
Nicolas-Joseph Cugnot desenvolupa el primer vehicle a vapor.
Immanuel Kant obté la càtedra de Metafísica i Lògica a la
Universitat de Königsberg.
Mor a Madrid el pintor Giovanni Battista Tiepolo.
Mor el pintor François Boucher.
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais: «Les deux amis».
Neix el poeta Friedrich Hölderlin.
Neix el poeta William Wordsworth.
Mor l'escriptor Diego de Torres y Villarroel.
Neix el filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel.
Sota el pontificat de Climent XIV es creen els Museus Vaticans.
Neix el compositor txec Antonín Reicha (Praga, 26 de febrer).
Neix Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre).
|
Pare
i fill inicien el retorn a Salzburg.
Estada de 15 dies Torí, on coneixeran Giovanni Paisiello i el
violinista Gaetano Pugnani.
Estada a Venècia durant el Carnaval. Mozart dóna un concert en
aquesta ciutat, i fan breus sortides a Vicenza i Pàdua.
14 de març: A Pàdua
li serà encarregat un oratori per a la Quaresma de 1772 (que
serà «La Betulia liberata» KV.118/74c sobre text de Metastasio).
També a Pàdua li arriba carta de Milà amb el contracte per a nova òpera a estrenar
durant el Carnaval de 1772-73 (que serà «Lucio Sila» KV.135).
Estant a Verona, Mozart rep per carta l'encàrrec d'una serenata
operística per estrenar-se a l'octubre, a Milà, durant les noces
entre l'arxiduc Ferdinand d'Àustria (fill de l'emperadriu Maria
Teresa) i la princesa Maria Ricarda Beatriu d'Este de Mòdena.
El viatge fins a Salzburg el fan per Innsbruck, en ple hivern i
acompanyats de fred i neu.
28 de març: Després de quinze mesos de viatge per
Itàlia, arriben a Salzburg.
Leopold ja ha de començar a fer els preparatius pel segon viatge
a Itàlia que, a més del seu motiu principal,
seria una oportunitat per lliurar a Pàdua l'oratori que se li
havia encomanat en aquella ciutat. Amb aquestes raons de tan pes,
els Mozart, com havia succeït sempre, no rebran oposició del
príncep-aquebisbe (cal recordar que pare i fill tenien càrrecs a
la Cort de Salzburg).
Bona part del temps que va estar a Salzburg, Mozart el dedica a
escriure «La Betulia liberata», l'oratori per Pàdua; es
desconeix si es va arribar a estrenar. Durant aquests cinc mesos,
també escriu algunes obres sacres i simfonies.
13 d'agost: Mozart i Leopold inicien el viatge cap a
Milà.
21 d'agost: Mozart i Leopold arriben a Milà. A la capital de la Llombardia (ducat sota domini austríac entre
1713 i 1859) són rebuts per la mateixa princesa Beatriu.
Una setmana més tard Mozart rep el llibret de Giuseppe Parini per
a la seva futura serenata teatral, «Ascanio in Alba», i comença
a composar.
23 de setembre: La partitura ja està acabada: ha estat
escrita en 12 dies, fins a l'extrem que a Mozart li feien mal els
dits.
14 d'octubre: En el marc de les celebracions per les
noces de l'arxiduc Ferdinand i la princesa Beatriu, Mozart
dóna un concert nocturn.
15 d'octubre: Casament de l'arxiduc Ferdinand d'Àustria i la
princesa Beatriu de Mòdena a la catedral de Milà.
16 d'octubre: Continuen les celebracions del casori amb
una «Azione teatrale» en què es representa l'òpera «Ruggiero» de Johann Adolf
Hasse.
17 d'octubre: Continuen les celebracions amb una «Festa
teatrale» en què Mozart estrenarà el seu encàrrec: la serenata
pastoral «Ascanio in Alba» KV.111. Fou un gran èxit i al nuvi
li va agradar tant que aquest li regalà a Mozart un rellotge d'or amb
incrustacions de pedres precioses que contenia un esmalt amb el
retrat de l'emperadriu Maria Teresa, i la promesa informal d'un
lloc com a músic de la cort milanesa. Ben aviat, però, la bona relació entre la
sobirana i Mozart hauria de patir un canvi brusc.
Al cap de pocs dies, els Mozart són rebuts molt amablement per
Hasse, qui dirà: «Aquest noi farà que tots caiguem en
l'oblit!».
Mozart havia d'assistir a una cursa de cavalls; el fet que
arribés tard molt probablement li va salvar la vida perquè la
grada on havia d'estar ell es va enfonsar, morint més de
cinquanta persones.
Mozart s'interessa pel lloc que ocupen els clarinets en les
orquestres italianes. A Salzburg el clarinet té una importància
menor.
22 de
novembre: Mozart participa en una «acadèmia» musical en que
s'interpreta el Divertiment (concert) KV.113.
Leopold decideix esperar a Milà la tornada del príncep Ferdinand
(qui després del casament havia marxat), amb la finalitat de
negociar el lloc de músic promès al petit Mozart: aquest ja no
se sentia a gust amb el seu recent càrrec a Salzburg. Però la
operació no va
tenir èxit ja que l'emperadriu Maria Teresa va aconsellar al seu
fill que no contractés «a cap compositor ni a altres persones
inútils que passen el temps recorrent el món com si fossin
captaires; a més, M. té una gran família».
5 de desembre: Inicien el viatge de retorn a Salzburg.
15 de desembre: Arriben a Salzburg.
16 de desembre: Mor el príncep-arquebisbe de Salzburg,
comte Siegmund Christoph von Schrattenbach, a l'edat de 73 anys.
La successió va motivar la pugna de diversos estaments polítics
i famílies feudals, cosa que va fer endarrerir el nomenament d'un
nou sobirà.
|
• KV.103/61d:
20 minuets per a orquestra.
• KV.104/61e:
6 minuets per a orquestra.
• KV.105/61f:
6 minuets per a orquestra.
• KV.—/61h:
6 minuets per a orquestra.
• KV.—/74b:
Ària per a soprano «Non curo l'affetto».
• KV.118/74c:
«La Betulia liberata», acció sacra (oratori) en 2 parts.
• KV.108/74d:
Regina coeli en Do major.
• KV.109/74e:
«Litaniae Lauretanae B.M.V.» en Si bemoll major.
• KV.72/74f:
Ofertori «Inter natos mulierum».
• KV.75/75:
Simfonia n.42 en Fa major.
• KV.110/75b:
Simfonia n.12 en Sol major.
• KV.90/90:
Kyrie en Re menor.
• KV.116/90a:
Missa brevis en Fa major (dubtosa).
• KV.107/107:
3 concerts per a clavicèmbal sobre sonates de Johann Christian
Bach (en Re major, Sol major i Mi bemoll major).
• KV.111/111:
«Ascanio in Alba», serenata teatral en 2 actes.
• KV.120/111a:
Simfonia n.48 en Re major (Obertura i n.1 de l'òpera «Ascanio in Alba»
KV.111/111, amb Finale KV.120/111a).
• KV.96/111b:
Simfonia n.46 en Do major.
• KV.98/—:
Simfonia en Fa major ( l'última
catalogació la situa al Supl.C 11.04; dubtosa).
• KV.112/112:
Simfonia n.13 en Fa major.
• KV.113/113:
Divertiment (concert) n.1 en Mi bemoll major per a orquestra.
• KV.114/114:
Simfonia n.14 en La major.
|
1771
[15]
|
El príncep Enric de Prússia proposa a Rússia el repartiment de Polònia,
que tindrà lloc l'any següent.
Rússia
conquereix Crimea.
Àustria i Turquia formen una aliança per forçar Rússia a
tornar les seves conquestes.
Espanya cedeix les illes Malvines (Falkland) a la Gran Bretanya.
Richard Arkwright instal·la, amb algunes màquines mogudes per
aigua la primera fàbrica tèxtil.
Luigi Galvani descobreix la naturalesa elèctrica dels impulsos
nerviosos.
Es publica la primera edició de l'Enciclopèdia Britànica
Neix el novel·lista i poeta Walter Scott.
Neix el poeta Friedrich von Schlegel.
Carlo Goldoni: «Il burbero di buon cuore».
Salieri: «Armida».
|
14
de març:
El bisbe de Gurk, comte Hieronymus Joseph Franz de Paula von
Colloredo és nomenat nou príncep-arquebisbe de Salzburg. Serà
un governant de gran capacitat intel·lectual influït per les
idees de la Il·lustració, i exigent i rigorós amb els
seus subordinats.
Va dur a
terme una profunda reforma administrativa i escolar, i es va
preocupar de difondre l'estudi de la filosofia i la ciència,
creant diverses societat culturals.
Però també va reduir la duració dels cerimonials i actes
litúrgics, va contractar artistes (de teatre i músics)
estrangers i va retallar els pressupostos per a festes i
entreteniments populars, i va fer que augmentés la burocràcia...
Colloredo no va ser estimat pels seus súbdits; ni entre ells,
pels músics; ni en concret, per Wolfgang Amadeus Mozart.
Més enllà de l'anècdota particular, Colloredo representa la fi
de la societat feudal que haurà de desembocar en la Revolució
Francesa.
29 d'abril: Amb motiu de l'entronització del nou
príncep-arquebisbe, Mozart estrena «Il sogno di Scipione»
KV.126. Aquesta «azione teatrale» amb text de Pietro Metastasio
(sobre «Somnium Scipionis» de Ciceró) es va a començar a
compondre el 1771 i és probable que originalment estigués
destinada al l'anterior mandatari, l'arquebisbe Schrattenbach.
Mesos d'important activitat creadora: vuit simfonies (n. 14 a 21), quatre
divertiments i algunes obres sacres importants.
9 d'agost: Mozart és nomenat de forma oficial «Konzermeister»
de la Cort amb un sou de 150 florins (des de feia uns 3 anys —27
d'octubre de 1769—, ocupava aquest càrrec de forma
honorífica).
Leopold manté el seu càrrec de vice-Kapellmeister,
però no és dessignat Kapellmeister quan aquesta plaça queda
vacant aquest any; Colloredo va preferir Domenico Fischietti,
italià i músic a Dresde, abans que algú que contínuament
estava viatjant amb el seu fill.
Estiu: Mozart ja ha rebut el llibret de Giovanni de
Gamerra, i escriu els recitatius de la seva propera
òpera: «Lucio Silla».
24 d'octubre: Inici del tercer viatge a Itàlia. Pare i
fill surten cap a Milà, per preparar i estrenar «Lucio Silla», òpera que li havia estat
encarregada en aquesta ciutat.
Durant el viatge a Milà (a Bolzano), Mozart escriu —«per
avorriment»— el Quartet de corda en Re major,
primer de la «sèrie milanesa» que va del KV.155/134a al
KV.160/159a.
4 de novembre: Arriben a Milà.
Novembre i desembre: Composició i assaigs de «Lucio
Silla». Mozart, com era costum, espera a conèixer els cantants
abans d'escriure les àries. A més, Metastasio havia introduït
nombroses correccions en el llibret de Gamerra, cosa que va fer
re-escriure també alguns dels recitatius.
26 de desembre: Estrena de «Lucio Silla» KV.135,
«drama per musica» en tres actes, en el «Teatro
Regio Ducale» de Milà.
La funció es va retardar més de 3 hores (l'arxiduc Ferdinand va
arribar tard) i el «primo tenore» (Silla) es va posar malalt i
va haver de ser substituït per un cantant d'església. Amb tot
s'hi van fer 26 representacions.
«Lucio Silla» va ser l'última òpera que Mozart va escriure per
a Itàlia.
Prolongació de l'estada per terres italianes perquè Leopold es
volia entrevistar, a Florència, amb el gran duc de la Toscana a
qui volia oferir els serveis del seu fill. Això obliga a enviar
excuses a Colloredo: aquest no serà tan tolerant amb les sortides
dels seus servents Leopold i Wolfgang, com ho havia estat
Schrattenbach... De fet, per tal d'ajornar la tornada, Leopold
escriu a Colloredo fingint una malaltia.
Es desconeixen més detalls dels fets, però el cas és que Mozart
no es va quedar a Itàlia.
|
•
KV.381/123a:
Sonata per a piano a 4 mans en Re major.
• KV.124/124:
Simfonia n.15 en Sol major.
• KV.144/124a:
Sonata d'església en Re major.
•
KV.145/124b:
Sonata d'església en Fa major.
• KV.125/125:
«Litaniae de venerabili altaris sacramento».
• KV.136/125a:
Divertiment en Re major per a corda.
• KV.137/125b:
Divertiment en Si bemoll major per a corda.
• KV.138/125c:
Divertiment en Fa major per a corda.
•
KV.149/125d:
Lied «Die Grossmütige
Gelassenheit» (apòcrif; de Leopold).
• KV.150/125e:
Lied «Geheime Liebe» (apòcrif; de Leopold).
• KV.151/125f:
Lied «Die Zufriedenheit im niedrigen Stande» (apòcrif; de
Leopold).
• KV.147/125g:
Lied «Wie unglücklich bin ich nit».
• KV.148/125h:
Lied «O heiliges Band der Freundschaft».
• KV.126/126:
«Il sogno di Scipione», 'azione teatrale' o serenata dramàtica
en un acte.
• KV.127/127:
Regina coeli en Si bemoll major.
• KV.128/128:
Simfonia n.16 en Do major.
• KV.129/129:
Simfonia n.17 en Sol major.
• KV.130/130:
Simfonia n.18 en Fa major.
• KV.164/130a:
6 minuets amb trio per a orquestra.
• KV.131/131:
Divertiment n.2 en Re major per a orquestra.
• KV.132/132:
Simfonia n.19 en Mi bemoll major.
• KV.133/133:
Simfonia n.20 en Re major.
• KV.134/134:
Simfonia n.21 en La major.
• KV.155/134a:
Quartet de corda n.2 en Re major.
• KV.156/134b:
Quartet de corda n.3 en Sol major.
• KV.135/135:
«Lucio Silla», òpera sèria en 3 actes.
•
KV.—/135a:
«Le gelosie del serraglio», ballet per a l'òpera «Lucio Silla» (Supl.109; fragment).
• KV.161+163/141a:
Simfonia n.50 en Re major (Obertura d'«Il sogno di Scipione»
KV.126/126 amb Finale).
|
1772
[16]
|
Primer repartiment de
Polònia entre Prússia, Rússia i Àustria.
Cop d'Estat de Gustau III a Suècia, qui restableix la monarquia.
Abolició de la Inquisició romana a França.
Daniel Rutherford descobreix en nitrogen.
Neix l'economista David Ricardo.
Neix l'escriptor Novalis (Friedrich von Hardenberg).
Neix el poeta Friedrich von Schlegel.
Neix el poeta i assagista Samuel Taylor Coleridge.
Gotthod Ephraim Lessing: «Emilia Galotti».
Christoph Martin Wieland: «Der Goldene Spiegel».
Francisco de Goya pinta els murals de la basílica d'«El Pilar» de Saragossa.
|
17
de gener:
S'interpreta a Milà el motet «Exultate, jubilate» KV.165/158a,
escrit per Mozart per al
«primo uomo» de l'òpera, el castrat Venanzio Rauzzini.
13 de març:
Apurat retorn a Salzburg de Mozart i Leopold, tot just les vespres de l'aniversari de
l'elecció de Colloredo com a príncep-arquebisbe de Salzburg.
Colloredo marxa
de vacances i allibera temporalment el seu «servei». Aprofitant
aquest permís, els Mozart, pare i fill, decideixen anar a Viena
amb la intenció (ràpidament frustrada) d'obtenir un bon lloc pel
jove músic a la cort imperial.
14 de juliol:
Inici del viatge.
17 de juliol:
Arriben a Viena, on romandran unes deu setmanes.
5 d'agost: Es
presenten davant de l'emperadriu Maria Teresa (l'emperador Josep
II, el seu fill, estava de viatge a Polònia) a qui oferiran el serveis de
Mozart, però no seran acceptats.
7 d'agost:
Leopold dirigeix
la Missa KV.66/66 en Do major a l'Església dels Jesuïtes, amb l'assistència de
l'emperadriu.
Concert a les
afores de Viena.
Agost i
setembre: A Viena tenen
contacte amb el doctor Franz Anton Mesmer, a qui
possiblement ja havien conegut el 1768, amb el mestre de ballet
Jean Georges Noverre i amb el músic Giuseppe Bono.
Durant aquesta estada a Viena, és probable que gràcies a Mesmer
i a través de Franz von Heufeld, director d'espectacles de Viena,
Mozart rebés l'encàrrec d'escriure música per al drama «Thamos,
König in Aegypten» («Thamos, rei
d'Egipte»),
que el sots-canceller de Bohèmia Tobias Philipp von Gebler
acabava de publicar.
Serenata en Re
major KV.185/167a dedicada, presumiblement, al matrimoni de
Thaddäus Andretter, fill del conseller militar de Salzburg.
Mozart coneix les
més recents produccions de Franz Joseph Haydn: els quartets Op.9,
17 i 20 (Hob.:19 a 36), així com altres noves músiques vieneses.
Escriu els 6 quartets de corda KV.168 a 173. Els
finals fugats del primer i de l'últim són les primeres fugues
integrals que escriu fora de les obres religioses.
Malgrat haver
estat rebuts per Maria Teresa, sense que aquesta oferís un lloc a
Mozart, esperen a que torni l'emperador, però aquest no els va
voler ni rebre.
26 de setembre:
Tornen a Salzburg.
5 d'octubre: Simfonia n.25
KV.183/173dB en Sol menor, una fita en l'evolució de la música
de Mozart.
Octubre: Els Mozart es traslladen de la casa de la
Getreidegasse a una de més gran a la Hannibalplatz (avui,
Makartplatz, 8-9).
|
•
KV.246b/320B:
Divertiment en Re major (fragment).
•
KV.55/—:
Sonata per a teclat i violí
en Fa major (Supl.209c / Supl.C 23.01; apòcrifa).
• KV.56/—:
Sonata per a teclat i violí en Do major (Supl.209d / Supl.C
23.02; apòcrifa).
• KV.57/—:
Sonata per a teclat i violí en Fa major (Supl.209e / Supl.C
23.03; apòcrifa).
• KV.58/—:
Sonata per a teclat i violí en Mi bemoll major (Supl.209f /
Supl.C 23.04; apòcrifa).
• KV.59/—:
Sonata per a teclat i violí en Do menor (Supl.209g / Supl.C
23.05; apòcrifa).
• KV.60/—:
Sonata per a teclat i violí en Mi menor (Supl.209h / Supl.C
23.06; apòcrifa).
• KV.61/—:
Sonata per a teclat i violí en La major (Supl.209c / Supl.C
23.07; apòcrifa; de Hermann Friedrich Raupach).
•
KV.157/157:
Quartet de corda n.4 en Do major.
•
KV.158/158:
Quartet de corda n.5 en Fa major.
•
KV.165/158a:
Motet «Exultate, jubilate».
• KV.159/159:
Quartet de corda n.6 en Si bemoll major.
•
KV.160/159a:
Quartet de corda n.7 en Mi bemoll major.
•
KV.186/159b:
Divertiment n.4 en Si bemoll major per a vent.
•
KV.166/159d:
Divertiment n.3 en Mi bemoll major per a vent.
•
KV.184/161a:
Simfonia n.26 en Mi bemoll major.
•
KV.199/161b:
Simfonia n.27 en Sol major.
•
KV.162/162:
Simfonia n.22 en en Do major.
•
KV.181/162b:
Simfonia n.23 en Re major.
•
KV.115/166d:
Missa brevis en Do major (fragment).
• KV.223/166e:
Hosanna en Do major.
•
KV.—/166f:
Kyrie en Do major (Supl.18; fragment).
•
KV.—/166g:
Kyrie en Re major (Supl.19; fragment).
•
KV.—/166h:
Psalm «In te Dominne speravi» (Supl.23; fragment).
•
KV.167/167:
Missa n.5 «In honorem Sanctissimae Trinitatis» en Do major.
•
KV.185/167a:
Serenata n.3 en Re major.
•
KV.205/167A:
Divertiment n.7 en Re major per a orquestra.
•
KV.189/167b:
Marxa en Re major per a orquestra (per a la Serenata KV.185/167a).
• KV.290/167AB:
Marxa en Re major per a orquestra (per al Divertiment
KV.205/167A).
•
KV.168/168:
Quartet de corda n.8 en Fa major.
• KV.—/168a:
Minuet sense trio per a quartet de corda en Fa major.
•
KV.169/169:
Quartet de corda n.9 en La major.
•
KV.170/170:
Quartet de corda n.10 en Do major.
•
KV.171/171:
Quartet de corda n.11 en Mi bemoll major.
•
KV.172/172:
Quartet de corda n.12 en Si bemoll major.
•
KV.173/173:
Quartet de corda n.13 en Re menor.
•
KV.180/173c:
6 variacions en Sol major per a piano sobre «Mio caro Adone» de
Salieri.
•
KV.187/—:
Divertiment n.5 en
Do major per a orquestra (Supl.C 17.12; apòcrif; orq. de Leopold
d'obres de Gluck i Starzer).
•
KV.182/173dA:
Simfonia n.24 en Si bemoll major.
•
KV.183/173dB:
Simfonia n.25 en Sol menor.
•
KV.174/174:
Quintet de corda n.1 en Si bemoll major.
•
KV.175/175:
Concert per a piano n.5 en Re major.
•
KV.176/176:
16 minuets per a orquestra.
•
KV.177/—:
Ofertori «Convertentur sedentes»
en Si bemoll major (Supl.C 3.09; apòcrif; de Leopold).
•
KV.315a/315g:
8 minuets amb trio per a orquestra (només es conserva la
partitura per a piano; el trio del minuet n.8 és de l'any 1779).
• KV.140/—:
Missa brevis en Sol major (Supl.C
1.12; dubtosa).
|
1773
[17]
|
Climent XIV dissol la Companyia de
Jesús (document «Dominus ac Redemptor»), que no seria restaurada fins al
1814 per Pius VII (document «Sollicitudo omnium Ecclesiarum»).
Revolta de Pugacov (cap dels cosacs) a Rússia, que es proclama emperador (amb el
nom de Pere III). El 1774 és derrotat, i el 1775 decapitat i
esquarterat a Moscou.
La «House of Burgesses» de Virgínia nomena un comitè per tal
de coordinar accions contra la Gran Bretanya.
«Boston Tea Party»: els bostonians destrueixen tres naus
carregades de te per protestar contra l'impost d'aquesta
mercaderia. Londres tanca el port de Boston i suspèn la
Constitució de Massachusetts.
Dinamarca cedeix el ducat d'Oldenburg a Russia.
Johann Wolfgang von Goethe: «Götz von Berlichingen»
Neix l'escriptor Johann Ludwig Tieck
|
L'any 1774 representa per a Mozart el començament del que Verdi, anys més tard, anomenarà
«anni di galera». S'està tot l'any a Salzburg treballant per a
Colloredo, fins a principis de desembre
en què viatja amb Leopold a Munic,
21 de gener: Mor a Viena el Kapellmeister de la Cort,
Florian Gassmann i el
substitueix Giuseppe Bono. Leopold perd així tota esperança
de que el seu fill ocupés a Viena aquest càrrec.
4 d'abril: Mozart ja fa sis mesos que ha tornat de Viena.
Finalment allà s'estrena el drama heroic «Thamos,
König in Aegypten» de Tobias
Philipp von Gebler, amb la inclusió, sense que es coneguin els
detalls, de música de Mozart... L'estiu de l'any anterior, a la
capital, ja havia escrit la música per a aquesta obra, però se
suposa que només es van fer servir dos cors. En qualsevol cas, la
versió completa d'aquesta música d'escena (3 cors i 5 entreactes) la va
revisar i acabar Mozart l'any 1779, que és l'any en el qual s'ha
catalogat l'obra (com a KV.345/336a).
Tardor:
Mozart rep l'encàrrec de la Cort de Munic d'una òpera bufa per
la pròxima temporada de
Carnestoltes. És un encàrrec fet per Maximilià
III; Colloredo no pot refusar un encàrrec de l'Elector de l'Imperi i dóna permís i vacances a Mozart perquè pugui
complir la feina encomanada.
Setembre: Mozart comença a treballar en
la seva òpera. Es tracta de «La finta giardiniera» amb llibret de
Giuseppe Petrosellini (sobre un text de Ranieri de Calzabigi). El
1773, a Roma, aquest llibret amb música de Pasquale Anfossi,
havia obtingut un gran èxit.
6 de desembre:
Mozart i Leopold inicien el viatge a Munic (Nannerl hi anirà després).
9 de desembre: Arriben a la capital bavaresa i s'instal·len a casa del canonge Pernat.
Coneixen al comte Joseph Anton von Seeau (intendent de música i espectacles de la cort de Baviera). Coneixen també
els actors i cantants que representaran l'òpera i Mozart comença
a escriure les àries. Això sí, gran part de l'òpera l'escriu a Salzburg abans de viatjar a
Munic.
Mozart s'ha de quedar uns dies reclòs a la seva cambra degut a una infecció bucal.
20 de desembre: Comencen els assaigs. L'estrena de l'òpera
estava prevista per al 29 de desembre, però s'ajorna fins al 5 de gener de 1775.
30 de desembre: En una carta a la seva germana, Mozart
escriu «Dóna una abraçada a la jove Mitzerl; ella no ha de
dubtar del meu amor; constantment la veig davant meu amb el seu
seductor 'negligée'; he vist moltes noies maques aquí, però cap
de comparable amb la seva bellesa». Alguns biògrafs han vist en
aquestes paraules l'existència d'un primer enamorament de Mozart... però el cas és que la
tal Mitzerl no era sinó Maria Anna Raab, la propietària de la
nova casa familiar, que tenia... 64 anys!!! La confusió es deu al
peculiar estil epistolar de Mozart, ple de bromes i de dobles
sentits.
|
•
K.201/186a: Simfonia n.29 en La major.
•
K.202/186b: Simfonia n.30 en Re major.
•
K.358/186c: Sonata per a piano a 4 mans en Si bemoll
major.
•
K.195/186d: «Litaniae Lauretanae
B.M.V.» en Re major.
•
K.191/186e: Concert per a fagot en Si bemoll major.
•
K.190/186E: Concertone per a 2 violins en Do major.
•
K.192/186f: Missa brevis
n.6 en Fa major.
•
K.193/186g: «Dixit Dominus» i
«Magnificat» en Do major.
•
K.194/186h: Missa brevis
n.7 en Re major.
• K.91/186i: Kyrie en Re major (Supl.17; apòcrif; de
Georg von Reutter: fragment copiat per Mozart i completat per
Süssmayr).
•
K.179/189a: 12 variacions
en Do major per a piano sobre un minuet de Johann Christian Fischer.
•
K.203/189b: Serenata n.4 en Re major.
•
K.237/189c: Marxa en Re
major per a orquestra (per a la serenata n.4 KV.203/189c).
•
K.279/189d: Sonata per a piano n.1 en Do major.
•
K.280/189e: Sonata per a piano n.2 en Fa major.
•
K.281/189f: Sonata per a piano n.3 en Si bemoll major.
•
K.282/189g: Sonata per a piano n.4 en Mi bemoll major.
•
K.283/189h: Sonata per a piano n.5 en Sol major.
•
K.200/189k: Simfonia n.28
en Do major.
|
1774
[18]
|
Mor el
rei Lluís XV de França i el succeeix el seu net, Lluís XVI.
Aquest morirà guillotinat l'any 1792.
«Québec Act»: Londres legalitza l'Església catòlica al
Canadà. També frena bruscament l'expansió cap a l'Oest i totes
les facilitats que donava als colons, i exigeix el respecte dels territoris indis.
Primer congrés dels «revoltats» nord-americans de les tretze colònies angleses:
Declaració de Drets de Filadèlfia.
Assetjament del soldà Muley Mohamed Ben Abdalà a Melilla: guerra entre Marroc i Espanya.
Carl Wilhelm Scheele descobreix el clor.
Joseph Priestley descobreix l'oxígen.
John Wilkinson patenta la taladradora.
Johan Wolfgang von Goethe: «Die Leiden des jungen Werthers».
Philip Chesterfield: es publiquen les «Cartes al seu fill».
Mor Oliver Goldsmith.
Francisco de Goya es trasllada a Madrid i comença a fer cartrons
per a la «Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara».
Gluck estrena a l'Òpera de París «Iphigénie en Aulide» (19
d'abril).
|
13
de gener: S'estrena «La finta giardiniera» KV.196/196 en el
Salvatortheater de Munic, antic teatre de la Cort.
2 de febrer: Per malaltia de la seconda donna, la segona representació de l'òpera es fa
vint dies després, a la
«Redoutensaal».
Principis de febrer: «Spatzenmesse» KV.220/196b, dirigida per
Leopold, a la capella de la Cort.
Finals de febrer:r: Interpretació d'un encàrrec del príncep
elector Maximilià III: l'ofertori «Misericordias Domini»
KV.222/205b.
Març: Competició pianística amb el virtuós Ignaz von
Beecké.
Encàrrec del baró Thaddäus von Dürnitz de 6 sonates per a piano. Les
cinc primeres aprofiten material existent de l'any anterior, i la
sisena està dedicada a Dürnitz.
5 de març: Última representació de «La finta giardiniera».
7 de març: Retorn a Salburg.
Març: Encàrrec de l'arxiduc Maximilian Franz qui, de camí a
París per visitar la seva germana, la reina Maria Antonieta,
arribarà a Salzburg el 22 d'abril. Es tracta de posar música a
l'obra de Metastasio «Il rè pastore».
23 d'abril: Representació al palau arquebisbal de l'òpera «Il
rè pastore» KV.208. En el mateix acte, Mozart interpreta al piano
moviments d'alguns concerts i obres seves.
Abri-Desembre: Entre altres obres, Mozart escriu els 5
concerts per a violí.
|
•
K. 196/196: «La finta
giardiniera»,
òpera bufa en 3 actes.
•
K.—/196a: Kyrie en Sol
major (Supl.16; fragment).
•
K.220/196b: Missa brevis
n.8 «Spatzenmesse» en Do major.
•
K.292/196c: Sonata per a
fagot i violoncel en Si bemoll major.
•
K.221/—: Kyrie en Do major (Supl. A.1; apòcrif; de Johann
Ernst Eberlin).
•
K.—/196d: Concert per a
fagot en Fa major (Supl.230; fragment, dubtós i perdut).
•
K. 197/—: Motet «Tantum
ergo» en Re major (Supl.C 3.05; dubtós).
•
K. 198/—: Ofertori «Sub
tuum praesidium» en Fa major (Supl.C 3.08; dubtós).
•
K.222/205a: Ofertori «Misericordias
Domini» en Re menor.
•
K.284/205b: Sonata per
a piano n.6 «Dürnitz» en Re major.
•
K.—/206a: Concert per
a violoncel en Fa mapor (fragment i perdut).
•
K.207/207: Concert per
a violí n.1 en Si bemoll major.
•
K.121/207a: Simfonia
n.51 en Re major (Obertura de «La finta giardiniera» KV.196/196
i Finale KV.121/207a).
•
K.208/208: «Il rè
pastore», òpera en 2 actes.
•
K.209/209: Ària per a
tenor «Si mostra la sorte».
•
K.—/209a: Ària per a
baix «Un dente guasto e gelato» (fragment).
•
K.210/210: Ària per a
tenor «Con ossequio, con rispetto».
•
KV.152/210a:
Canzonetta «Ridente la calma» (és un arranjament de la cançó
«Der Sylfe des Friedens begleitet mein Leben», de Josef
Myslivecek).
• KV.211/211:
Concert per a violí n.2 en Re major.
• KV.212/212:
Sonata d'església en Si bemoll major.
• KV.213/213:
Divertiment n.8 en Fa major per a vent.
• KV.204/213a:
Serenata n.5 en Re major.
• KV.215/213b:
Marxa en Re major per a orquestra (per a la Serenata KV.204/213a).
• KV.102/213c:
Simfonia n.52 en Do major (Obertura i n.1 de l'òpera «Il rè pastore» KV.208/208, amb Finale
KV.102/213c).
• KV.214/214:
Marxa en Do major per a orquestra.
• KV.216/216:
Concert per a violí n.3 en Sol major.
• KV.217/217:
Ària per a soprano «Voi avete un cor fedele».
• KV.218/218:
Concert per a violí n.4 en Re major.
• KV.219/219:
Concert per a violí n.5 en La major.
•
KV.—/124A:
Sonata d'església en Re major (Supl.65a; fragment; de Leopold).
|
1775
[19]
|
Mor
Climent XIV. Pius VI és el nou Papa.
S'inicia
la Guerra de la Independència als Estats Units, que durarà fins
al 1783. George Washington és nomenat comandant en cap de
l'exèrcit independentista.
El físic Benjamin Franklin és anomenat diputat per Pennsilvània.
Decapitació i esquarterament del cossac revolucionari Pugacov.
Johann Kaspar Lavater publica la primera part de «Physiognomische
Fragmente», precedent de la fisiognomia.
Alessandro Volta inveta l'electròfor.
Neix la novel·lista Jane Austen.
Neix l'escriptor Charles Lamb.
Goethe s'instal·la a Weimar.
Joan Ramis i Ramis: «Arminda».
Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais estrena a París la comèdia
en 4 actes en prosa «La précaution inutile ou le barbier de
Séville».
La Junta de Comerç de Barcelona crea l'«Escola de Nobles Arts»
a l'edifici de la Llotja. El seu primer director serà el gravador
Pere Pasqual Moles i Corones.
Mor l'escultor Franz Ignaz Günther.
Mor Giovanni Battista Sammartini (Milà, 15 de gener).
Haydn estrena «L'incontro imrovviso» (29 d'agost).
|
| |
|
1776
[20]
|
Declaració
d'Independència dels EUA: document signat a Filadèlfia el 4 de juliol pel qual els delegats de tretze colònies angleses
d'Amèrica proclamaren la seva voluntat de constituir-se en els Estats Units
d'Amèrica.
|
| |
|
1777
[21]
|
|
| |
|
1778
[22]
|
|
| |
|
1779
[23]
|
|
| |
|
1780
[24]
|
|
| |
|
1781
[25]
|
|
| |
|
1782
[26]
|
|
17 de juny:
Neix el seu primer
fill, Raimund Leopold.
19 d'agost:
Mor Raimund Leopold.
S'estrena la Missa en Do menor KV.427.
Mozart composa la Simfonia en Do major KV.425 «Linz».
Escriu els dos únics duets per a violí i viola de la seva carrera
KV.423 en Sol major i KV.424 en Si bemoll major.
|
|
1783
[27]
|
|
| |
|
1784
[28]
|
|
| |
|
1785
[29]
|
|
| |
|
1786
[30]
|
|
| |
|
1787
[31]
|
|
| |
|
1788
[32]
|
|
| |
|
1789
[33]
|
|
| |
|
1790
[34]
|
|
| |
|
1791
[35]
|
|
|
