Al mio
caro Amico Haydn
Un Padre, avendo risolto di
mandare i suoi figlj nel gran Mondo, stimò
doverli affidare alla protexione, e condotta d'un
Uomo molto celebre in allora, il quale per buona
sorte, era di piû il sui migliore Amico. Eccoti
dunque del pari, Uom celebre, ed Amico mio
carissimo i sei miei figlij. Essi sono, è vero
il frutto di una lunga, e laboriosa fattica, pur
la speranza fattami da più Amici di vederla
almeno in parte compensata, m'incorraggisce, e mi
lusinga, che questi parti siano per essermi un
giorno di qualche consolazione. Tu stesso Amico
carissimo, nell'ultimo tuo Soggiorno in questa
Capitale, me ne dimostrasti la tua soddisfazione.
Questo tuo suffragio mi anima sopra tutto, perchè
Jo te li racommandi, e mi fa sperare, che non ti
sembreranno del tutto indegni del tuo favore.
Piacciati dunque accoglierli benignamente; ed
esser loro Padre, Guida, ed Amico! Da questo
momento, Jo ti cedo i miei diritti sopra di essi:
ti supplico però di guardare con indulgenza i
difetti, che l'occhio parziale di Padre mi può
aver celati, e di continuar loro malgrado, la
generosa tua Amicizia e chi tanto l'apprezza,
mentre sono di tutto Cuore.
Il tuo Sincerssimo Amico
W.A. Mozart
Vienna il pmo.
Settembre 1785.
|
|
Al meu
estimat amic Haydn:
Un pare que havia decidit enviar
els seus fills al gran món va creure oportú de
confiar-los a la protecció i conducta d'un home
molt cèlebre, el qual, per fortuna, era a més
el seu millor amic. Aquí tens també, doncs,
home cèlebre i amic meu estimadíssim, aquests
sis fills meus. Són, sens dubte, el fruit d'un
llarg i laboriós esforç, però l'esperança que
m'infonen molts amics de veure'l en part
compensat, m'anima i em fa creure que aquestes
peces em seran un dia d'algun consol. Tu mateix,
amic estimadíssim, durant la teva última estada
en aquesta capital em vas demostrar la teva
satisfacció per elles. Aquesta opinió teva
m'anima particularment a recomanar-te-les, i em
fa esperar que no et semblaran del tot indignes
del teu favor. Digna't, doncs, a acollir-les
benignament i a ser els seu pare, guia i amic.
Des d'aquest moment et cedeixo els meus drets
sobre elles: et suplico, però, que miris amb
indulgència els defectes que la meva mirada
parcial de pare em pot haver ocultat, i que
malgrat ells continuï la teva generosa amistat
amb qui tant t'aprecia, mentre em declaro de tot
cor
el teu amic sinceríssim,
W.A. Mozart
Viena, 1 de setembre de 1785.
|