Johann Georg Leopold Mozart
(Augsburg, 1719 - Salzburg, 1787)

La imatge del “docte pare del fill genial” ha estat fins avui determinada quasi exclusivament per la seva funció paterna. No obstant, fins aproximadament 1759, quan va començar a fer-se notar el talent del seu fill, tenia una “vida pròpia”, amb reconeixement i valoració de la seva persona. No li foren donades facilitats al primer músic de la ramificada família Mozart, nascut a Augsburg el 14 de novembre de 1719 com a fill del mestre enquadernador Johann Georg Mozart i d’Anna Maria, de soltera Sulzer. De 1727 a 1736 va estudiar a l’institut d’orientació clàssica de San Salvador, regentat pels jesuïtes. Malgrat les excel·lents notes finals no va poder fer us de la possibilitat d’ingressar al liceu. La mort del seu pare (1736) i la situació econòmica de la mare, qui va haver de criar vuit fills, poden haver-ne estat les causes. Però continua oberta la pregunta sobre què va fer durant tot un any a Augsburg fins que va quedar inscrit el 26 de novembre de 1737 a la Universitat de Salzburg. Són enormement divergents les hipòtesis sobre els motius que l’empenyeren a Salzburg (i no a Dillingen o Ingolstadt, per exemple). Pot ser que fóra la més creïble aquella segons la qual va acompanyar el fill de la família patrícia Langenmantel, servint-lo com a assistent.
Ja el 1739 fou batxiller en Lògica. El mateix any fou expulsat de la Universitat, sembla ser que per insuficient assistència a classe. Es va guanyar la vida fent d’ajuda de cambra i músic al servei del comte Thurn-Valsassina. El 1743 es va convertir, gràcies a la intercessió del seu paisà (i professor?) J.E. Eberlin, en el quart violí de la Capella de la Cort, el 1744 professor de música dels nois de la Capella i segon violí, el 1757 compositor de la Cort i el 1763 vice-mestre de Capella, amb la qual cosa arribà al final de la seva trajectòria professional.
La seva altra “carrera” anava unida a l’educació dels seus fills: “Nannerl”, nascuda el 1751, i Wolfgang (1756), ambdós fruit del seu matrimoni amb Anna Maria, de soltera Pertl. A partir d’aquell moment tots els assumptes i accions de Leopold Mozart han de mesurar-se amb un patró diferent. Però només es podran comprendre si tenim en compte les condicions de vida que motivaren a l’alegre, jovial i fins i tot entranyable Leopold Mozart, a qui només se’l veu en el seu paper de pare, a defendre la seva pròpia pell. Les experiències adquirides, que l’havien tornat desconfiat, foren sense cap mena de dubte la causa del seu comportament pedagògic vers el seu fill, a qui desitjava protegir contra l’infortuni. Que aquest s’anés apartant del seu pare a partir de 1777 i, encara guardant-li tot el respecte li negués l’obediència, es degué a incomprensions mútues. Malgrat les moltes monografies, malgrat el “Schwäbisches Mozartbuch” (Llibre suabi de Mozart) d’E.F. Schmid (Lorch, 1948) i de la “Leopold Mozart: Dokumentation” de Ludwig Wegele (Augsburg, 1969), encara manca molt a dir. Continua faltant encara un relat de la vida i obra de Leopold Mozart que ens mostri una mica de llum en una vida envoltada de misteri, fins a la seva mort en solitud (el 28 de maig de 1787).
El document vàlid fins als nostres dies sobre les aptituds pedagògiques de Leopold Mozart és el “Versuch einer gründlichen Violinschule” (Assaig d’un mètode avançat de violí), (Augsburg, 1756, amb edicions i traduccions en holandès -1766-, francès -1770- i rus -1804-). Però no ens hauríem de deixar guiar només per això, sinó considerar la seva labor artística aïlladament (sense establir comparacions amb l’obra del seu fill): des de les “Sonate sei per chiesa e da camera a tre” (1740) fins les simfonies, concerts, peces descriptives i, sobre tot, de música religiosa (entre d’altres: ”Litaniae de venerabili sacramento”). Aquest home de cultura universal, que s’ocupava de Gottsched i Gellert i llegia les obres de Wieland, fou el millor, per més versat, interlocutor del seu fill (cartes relatives a l’”Idomeneo”) fins que anaren distanciant-se progressivament.