Lieder
Portada

Índex principal

Lieder. Índex

Anar al GRUP III / 8:Lieder





'DIE ZUFRIEDENHEIT' (L'ACONTENTAMENT):
"WAS FRAG' ICH VIEL" K.349/367a
Text: Johann Martin Miller
Was frag' ich viel nach Geld und Gut,
Wenn ich zufrieden bin!
Gibt Gott mir nur gesundes Blut,
So hab' ich frohen Sinn
Und sing' mit dankbarem Gemüt
Mein Morgen- und mein Abendlied.

So mancher schwimmt im Überfluß,
Hat Haus und Hof und Geld
Und ist doch immer voll Verdruß
Und freut sich nicht der Welt.
Je mehr er hat, je mehr er will,
Nie schweigen seine Klagen still.

Da heißt die Welt ein Jammertal
Und deucht mir doch so schön,
Hat Freuden ohne Maß und Zahl,
Läßt keinen leer ausgeh'n.
Das Käferlein, das Vögelein
Darf sich ja auch des Maien freu'n.

Und uns zuliebe schmücken ja
Sich Wiese, Berg und Wald,
Und Vögel singen fern und nah,
Daß alles widerhallt;
Bei Arbeit singt die Lerch' uns zu,
Die Nachtigall bei süßer Ruh'.

Und wenn die gold'ne Sonn' aufgeht,
Und golden wird die Welt,
Und alles in der Blüte steht,
Und Ähren trägt das Feld,
Dann denk' ich alle diese Pracht
Hat Gott zu meiner Lust gemacht.

Dann preis' ich laut und lobe Gott
Und schweb' in hohem Mut
Und denk': Es ist ein lieber Gott,
Der meint's mit Menschen gut.
Drum will ich immer dankbar sein
Und mich der Güte Gottes freu'n.

Quina necessitat tinc de diners i de béns,
si estic content!
Si Déu em dóna salut,
jo estic de bon humor
i entono amb el cor agraït
el meu cant matinal i vespertí.

Alguns neden en l'abundància,
tenen casa, jardí i diners,
però sempre estan disgustats
i no gaudeixen d'aquest món.
Com més tenen, més volen,
i mai no paren de lamentar-se.

Diuen que el món és una vall de llàgrimes
però a mi em sembla tan bell...
ofereix alegries sense mesura,
i no deixa ningú amb les mans buides.
L'escarabatet i l'ocellet
també s'alegren quan arriba el maig.

I per amor a nosaltres s'engalanen
prats, muntanyes i boscos,
i els ocells canten aquí i allà,
fent que tot ressoni.
L'alosa ens canta quan treballem,
i el rossinyol quan descansem.

I quan el Sol daurat s'enlaira,
i tot el món resplendeix,
i tot s'omple de flors,
i en els camps neixen espigues,
llavors penso: tota aquesta esplendor
l'ha creat Déu pel meu delit.

Llavors prego en veu alta a Déu,
la meva ànima s'omple de joia
i penso: és un bon Déu,
que vol el bé dels homes.
Per això sempre estaré agraït
i lloaré la bondat de Déu.





Pàgina creada per P.F.B.