Wie sanft, wie
ruhig fühl' ich hier
Des Lebens Freuden ohne Sorgen!
Und sonder Ahnung leuchtet mir
Willkommen jeder Morgen.Mein
frohes, mein zufried'nes Herz
Tanzt nach der Melodie der Haine,
Und angenehm ist selbst mein Schmerz,
Wenn ich vor Liebe weine.
Wie sehr lach' ich die
Großen aus,
Die Blutvergießer, Helden, Prinzen!
Denn mich beglückt ein kleines Haus,
Sie nicht einmal Provinzen.
Wie wüten sie nicht wider
sich,
Die göttergleichen Herr'n der Erden!
Doch brauchen sie mehr Raum als ich,
Wenn sie begraben werden?
|
Que dolça i
tranquil·la sento aquí
la joia de la vida, sense preocupacions!
I és sense recel
que dono la benvinguda a cada nova
albada.El meu cor alegre
i content
balla al so de la música del bosc,
i fins i tot el meu dolor és agradable,
quan ploro per amor.
Com me'n ric de la gent
important,
dels qui vessen sang, dels herois, dels
prínceps!
Jo m'acontento amb una casa petita,
i ells no tenen prou amb una província.
Com s'enrabien els uns amb
als altres,
aquests senyors de la Terra imitadors
dels déus!
També necessitaran més espai que jo,
quan seran enterrats?
|
