Abend ist's, die
Sonne ist verschwunden,
Und der Mond strahlt Silberglanz;
So entflieh'n des Lebens schönste
Stunden,
Flieh'n vorüber wie im Tanz!Bald
entflieht des Lebens bunte Szene,
Und der Vorhang rollt herab;
Aus ist unser Spiel, des Freundes Träne
Fließet schon auf unser Grab.
Bald vielleicht (mir weht,
wie Westwind leise,
Eine stille Ahnung zu),
Schließ' ich dieses Lebens Pilgerreise,
Fliege in das Land der Ruh'.
Werdet ihr dann an meinem
Grabe weinen,
Trauernd meine Asche seh'n,
Dann, o Freunde, will ich euch erscheinen
Und will Himmel auf euch weh'n.
Schenk' auch du ein
Tränchen mir
Und pflückte mir ein Veilchen auf mein
Grab,
Und mit deinem seelenvollen Blicke
Sieh' dann sanft auf mich herab.
Weih' mir eine Träne, und
ach!
Schäme dich nur nicht, sie mir zu
weih'n;
O sie wird in meinem Diademe
Dann die schönste Perle sein!
|
És capvespre, el
sol s'ha post,
i la lluna desprèn raigs argentins;
així fugen les hores més belles de la
vida,
fugen com en un ball!.Aviat
s'esvaeix l'escena multicolor de la vida,
i hi cau el teló al damunt;
la comèdia s'ha acabat, i les llàgrimes
dels amics
ja corren sobre la nostra tomba.
Potser aviat (un
pressentiment m'envaeix,
silenciós com el suau vent de ponent),
acabaré aquesta vida de pelegrinatge,
i volaré al país del repòs.
Si ploreu sobre la meva
tomba,
i us afligiu en contemplar les meves
cendres,
llavors, amics meus, vull comparèixer
davant vostre portant-vos l'alè del cel.
Vessa, tu també, una
llagrimeta per mi,
i cull una viola per a la meva tomba;
i amb la teva mirada serena
mira'm tendrament.
Dedica'm una llàgrima, i
ai!,
no t'avergonyeixis d'haver-ho fet,
doncs serà en la meva diadema
la perla més bella de totes!
|